COMENTARI DE TEXT: “FUTUR INCERT” (SANJOSEX)

Lletra de la cançó:

Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment.
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja

Comentari:

La cançó “Futur Incert”, de Sanjosex, forma part de l’àlbum “Al marge d’un camí” i tracta molts temes profunds i filosòfics des d’un punt de vista extremadament pessimista, en primera persona i en forma de monòleg interior. Anem per parts, però.

Primer de tot, l’autor afirma que no vol decidir els seus actes per un futur desconegut, que es mostra aterrador i borrós. Demostra així, el caràcter dubtós que adopta l’autor i des del seu punt de vista, homogeneïtza la resta de persones suposant que es troben en la mateixa situació que ell, tal i com queda reflectit a les seves cares, el reflex de l’ànima per excel·lència.

En segon lloc, fa referència a la llibertat, en aquest cas reclama la llibertat, però la de no decidir. És aquesta una llibertat considerada per la nostra societat? Estem renunciant a la nostra llibertat si no volem decidir però prenem decisions? Finalment, explica que vol viure veient passar el temps, sense fer res.

Com a conclusió, es pot observar la contraposició de les idees que mostra el text amb les del filòsof Nietzsche, que veu la vida com a un risc, un continu flux de decisions a prendre guiades per la pròpia voluntat, la imposició de valors personals i únics i que veu el temps com a cíclic, les coses bones retornen sempre i només cal esperar-les innocentment.

Mònica Font

FUTUR INCERT - SANJOSEX

L'autor d'aquesta cançó ens situa en un context indefinit, un futur incert del qual no s'ha decidit res, i expressa la seva posició davant d'aquest. Manté una postura existencialista, profundament pessimista com és característic en aquest moviment. Sanjosex manifesta una clara passivitat envers la societat, en la qual no vol participar (on és la llibertat de no voler escollir?), cosa que va en contra dels pensaments de Mill, que creia que era imprescindible fer ús de la llibertat individual de la que tots disposem, i el protagonista es limita a no voler fer res ni decidir res.

Alhora no té unes idees o ideals a seguir, per lo que no té una voluntat de poder definida ja que no té aspiracions de superar-se per mitjà dels seus propis valors, així que és l’antítesi del superhome proposat per Nietzche. Aquest filòsof defensava que tot individu ha d’aspirar a ser un superhome i triomfar i donar existència a la seva vida gràcies als valors creats per ell.

Per altra banda defineix a la resta de la societat com cares en un mar de dubtes, i més endavant es situa en el marge d’un camí, metàfora en la que el camí representaria la societat, i ell s’hi col·loca fora. Això reflexa la idea de passivitat i no col·laboració que expressa envers la resta d’individus, i evidencia la voluntat del protagonista, que va quedant plasmada durant tota la cançó, de deixar que el món avanci sense que ell hi intervingui, de deixar que la realitat i la vida segueixin el seu camí i ell limitar-se a observar-ho.

Marta Serra

FUTUR INCERT - SANJOSEX

La cançó proposada per SanJosex presenta un clar pessimisme existencialista, el qual no troba esperança alguna en la vida. Aquesta actitud es veu complementada per l’absència de l’esperit anti-conformista, tal i com mostra en els seus versos en afirmar que no vol decidir, ni pensar. D'aquesta manera, aquest autor, pel que expressa en la seva cançó, no té voluntat de poder i, per tant, segueix una filosofia com a model de vida contrari al de Nietche, ja que si no es té voluntat de poder, mai es pot arribar a ser un superhome, degut a que les postures dels altres es veuran imposades sobre l’individu, el qual acabarà cedint per deixar-se portar per la multitud, acte inacceptable per a aquest filòsof.

Per altra banda, John Stuart Mill, predecessor de Nietche, no estaria d’acord amb la postura que proposa el cantant ja que l’individu que es presenta no fa ús de la llibertat pròpia, aspecte indispensable per a Mill.

Pel que fa a les cares que es descriuen en els versos, es presenten tot un seguit de cares iguals, les quals s’han homogeneïtzat perquè totes són víctimes del dubte.

En conclusió, la filosofia que segueix o que vol expressar l’autor d’aquesta cançó, SanJosex, no concorda en absolut amb la dels filòsofs esmentats, més aviat tot el contrari ja que tendeix a allunyar-se de les seves idees en la direcció contrària a aquestes.

Sara Tormo

COMENTARI DE L'ARTICLE: DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

L'article escrit per Ronald Sokol parla sobre la recent aprovació d'una llei a França que prohibeix que en espais públics es pugui amagar el rostre o incitar a fer-ho. El govern francès sustenta que  ocultar el rostre va contra les mínimes normes de convivència social i alhora és un símbol d’opressió en el cas de la religió, ja que aquesta llei també afecta a les dones musulmanes que no podran portar vel integral o burka, ja que aquest no deixa veure la cara i impedeix la identificació de l'individu. La finalitat d’aquesta llei és, segons el govern, garantir la seguretat de tots els habitants del país.

Segons Sokol, no s’ha de prohibir cap expressió de la llibertat individual, i per conseqüent si la persona és lliure i té dret a expressar les seves creences, pot portar un vel exterioritzant la seva religió sense que això afecti a la seguretat de la resta de persones. En conseqüència, és injust i equivocat castigar a les dones amb burka.

Per argumentar les seves afirmacions, Sokol es recolza en les tesis de Mill que afirmen que els homes lliures són aquells que no troben obstacles ni impediments a l’hora de fer el que volen, i que l’opinió de la majoria no pot imposar-se sobre la minoria. El que Sokol va obviar, (no sabrem mai si va ser per ignorància o a propòsit), és que Mill encara que es fonamentava en aquestes afirmacions, també establia una important diferenciació entre l’àmbit públic, compartit amb la resta d’individus, i l’àmbit privat, que es reserva per la intimitat. Mill incloïa la religió dins d’aquest segon àmbit, per lo qual ell estaria d’acord amb la nova llei del govern ja que no recolza la demostració pública de les creences d’un mateix. Alhora, tenint en compte que Mill va establir el principi del dany, ell deia que no es pot fer allò que perjudiqui als altres, i portar vel perjudica a la resta ja sigui per qüestions de seguretat o de sensibilitats, per lo qual el subjecte, en l’àmbit públic, ha de renunciar a moltes llibertats en benefici de la bona convivència amb la resta de la societat.

Jo personalment estic d’acord amb Mill, ja que opino que el que tu creguis o deixis de creure és una cosa que només t’incumbeix a tu, i en el moment que passa a afectar a altres persones deixa de ser una elecció teva perquè influeix en la gent que t’envolta. Tot i això, el motiu principal per el qual estic d’acord amb la llei del govern Sarkozy és que, encara que no ho diguin i intentin amagar-ho, tots sabem que es tracta d’una llei per minimitzar l’impacte de la religió islàmica sobre la resta de la societat francesa, i la recolzo ja que, al meu parer, l’islam és una religió que afavoreix la discriminació a la dona en tots els sentits (des de privar-la de veu i vot en qualsevol qüestió fins a privar-la del plaer). Els membres d’aquesta religió no tracten a les dones com a iguals sinó com a subordinats, i independentment de quina sigui, penso que no es pot recolzar una religió que promou aquests valors, per lo tant tota mesura que ajudi a que les dones siguin una mica més respectades trobo que és bona i encertada.

Marta Serra