COMENTARI DE L'ARTICLE: DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

L'article escrit per Ronald Sokol parla sobre la recent aprovació d'una llei a França que prohibeix que en espais públics es pugui amagar el rostre o incitar a fer-ho. El govern francès sustenta que  ocultar el rostre va contra les mínimes normes de convivència social i alhora és un símbol d’opressió en el cas de la religió, ja que aquesta llei també afecta a les dones musulmanes que no podran portar vel integral o burka, ja que aquest no deixa veure la cara i impedeix la identificació de l'individu. La finalitat d’aquesta llei és, segons el govern, garantir la seguretat de tots els habitants del país.

Segons Sokol, no s’ha de prohibir cap expressió de la llibertat individual, i per conseqüent si la persona és lliure i té dret a expressar les seves creences, pot portar un vel exterioritzant la seva religió sense que això afecti a la seguretat de la resta de persones. En conseqüència, és injust i equivocat castigar a les dones amb burka.

Per argumentar les seves afirmacions, Sokol es recolza en les tesis de Mill que afirmen que els homes lliures són aquells que no troben obstacles ni impediments a l’hora de fer el que volen, i que l’opinió de la majoria no pot imposar-se sobre la minoria. El que Sokol va obviar, (no sabrem mai si va ser per ignorància o a propòsit), és que Mill encara que es fonamentava en aquestes afirmacions, també establia una important diferenciació entre l’àmbit públic, compartit amb la resta d’individus, i l’àmbit privat, que es reserva per la intimitat. Mill incloïa la religió dins d’aquest segon àmbit, per lo qual ell estaria d’acord amb la nova llei del govern ja que no recolza la demostració pública de les creences d’un mateix. Alhora, tenint en compte que Mill va establir el principi del dany, ell deia que no es pot fer allò que perjudiqui als altres, i portar vel perjudica a la resta ja sigui per qüestions de seguretat o de sensibilitats, per lo qual el subjecte, en l’àmbit públic, ha de renunciar a moltes llibertats en benefici de la bona convivència amb la resta de la societat.

Jo personalment estic d’acord amb Mill, ja que opino que el que tu creguis o deixis de creure és una cosa que només t’incumbeix a tu, i en el moment que passa a afectar a altres persones deixa de ser una elecció teva perquè influeix en la gent que t’envolta. Tot i això, el motiu principal per el qual estic d’acord amb la llei del govern Sarkozy és que, encara que no ho diguin i intentin amagar-ho, tots sabem que es tracta d’una llei per minimitzar l’impacte de la religió islàmica sobre la resta de la societat francesa, i la recolzo ja que, al meu parer, l’islam és una religió que afavoreix la discriminació a la dona en tots els sentits (des de privar-la de veu i vot en qualsevol qüestió fins a privar-la del plaer). Els membres d’aquesta religió no tracten a les dones com a iguals sinó com a subordinats, i independentment de quina sigui, penso que no es pot recolzar una religió que promou aquests valors, per lo tant tota mesura que ajudi a que les dones siguin una mica més respectades trobo que és bona i encertada.

Marta Serra