COMENTARI DE TEXT: “FUTUR INCERT” (SANJOSEX)

Lletra de la cançó:

Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment.
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja

On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb al llit
I escoltar la pluja

Comentari:

La cançó “Futur Incert”, de Sanjosex, forma part de l’àlbum “Al marge d’un camí” i tracta molts temes profunds i filosòfics des d’un punt de vista extremadament pessimista, en primera persona i en forma de monòleg interior. Anem per parts, però.

Primer de tot, l’autor afirma que no vol decidir els seus actes per un futur desconegut, que es mostra aterrador i borrós. Demostra així, el caràcter dubtós que adopta l’autor i des del seu punt de vista, homogeneïtza la resta de persones suposant que es troben en la mateixa situació que ell, tal i com queda reflectit a les seves cares, el reflex de l’ànima per excel·lència.

En segon lloc, fa referència a la llibertat, en aquest cas reclama la llibertat, però la de no decidir. És aquesta una llibertat considerada per la nostra societat? Estem renunciant a la nostra llibertat si no volem decidir però prenem decisions? Finalment, explica que vol viure veient passar el temps, sense fer res.

Com a conclusió, es pot observar la contraposició de les idees que mostra el text amb les del filòsof Nietzsche, que veu la vida com a un risc, un continu flux de decisions a prendre guiades per la pròpia voluntat, la imposició de valors personals i únics i que veu el temps com a cíclic, les coses bones retornen sempre i només cal esperar-les innocentment.

Mònica Font