RESUMS DELS TEXTOS

ELS PRE-SOCRÀTICS

La majoria dels filòsofs presocràtics entenen el Physis, com a base de tota la nostra realitat, format per matèria, per tant, res pot néixer ni morir ja que sempre subsisteix l’element inicial en alguna altra forma.

ANAXIMANDRE

El temps fa justícia i retorna a tots els éssers al seu origen, l’infinit, quan es mereixen, segons la necessitat de la vida.

ANAXÍMENES

L’aire és una força que uneix el món, perquè tots els éssers vius el necessiten per respirar i si no existís, si no tiguéssim alè, la nostra realitat no existiria.

PITAGÒRICS

Els pitagòrics creien que tot l’univers es podia expresar en forma de números, que aquests eren els elements que formaven tots els éssers existents, per tant, es van dedicar a buscar relacions matemàtiques per descriure el seu entorn, inclús l’univers.

HERÀCLIT

Estem envoltats de contradiccions que formen la millor harmonia si es fa ús de la raó. A la vegada, tot cambia i res mai es repeteix ni torna a ser el mateix.

POEMA DE PARMÈNIDES

Explica, a través de les paraules d’una divinitat, les dues vies de la veritat, la que no és, que no es pot ni pensar, perquè el que no és, no és, i la que és, que s’ha de seguir perquè és la genuina i uniforme mai es podrà ni acostar al no-ésser.

DEMÒCRIT I LEUCIP

Leucip i Demòcrit pensen que la realitat està formada per el ple i el buit (ens i no-ens) i que la causa de les diferències entre totes les coses està en la figura, l’ordre i la posició que prengui l’ens.

APRENDER A VIVIR

L’article explica, a partir de l’exemple d’un llibre de Critchley, que la mort pot ser deguda a actes de valentia, escenas ridícules etc. Però sigui com sigui, encarar-la amb naturalitat ens ajudarà a viure.

Mònica Font

ELS PRESOCRÀTICS

Els primers filòsofs busquen en la natura els principis de totes les coses. És essencial una naturalesa primera creadora de tot. Cada filòsof va aportar la seva teoria.

ANAXIMANDRE

Entén l’origen com quelcom infinit, a partir del qual mitjançant el seu trencament sorgeixen totes les coses. Interpreta aquesta forma de creació com una injustícia.

ANAXÍMENES

Anaxímenes ens relaciona l’home amb el planeta i ens refereix l’ànima com la terra i el cos com l’atmosfera. Per ell tot està format per l’alè, en l’home, i l’aire, en el planeta.

PITAGÒRICS

Creien que els principis de les matemàtiques eren els principis de totes les coses i que el número era el principal component de la realitat i el que generava els canvis.  

HERÀCLIT

Heràclit creu en el constant moviment i , per tant, canvi de les coses, ja que no podem viure el mateix dos cops, i en el foc com a principi de la vida i  harmonitzant de l’univers.

POEMA DE PARMÈNIDES

A partir de una petita història confusa, Parmènides ens transmet la seva ideologia del ésser i el no-ésser, de la impossibilitat del canvi i de l’infinit, entre d’altres.     

DEMÒCRIT I LEUCIP

Classifiquen el tot amb dos components, el ésser, que és el ple, i el no-ésser, que és el buit. D’aquests hi deriven tres diferències: la figura, l’ordre i la posició.

APRENDER A VIVIR

L’autor exposa les idees d’un llibre que medita el tema de la mort a partir de la narració de la defunció de 190 filòsofs. Recomana afrontar la mort de manera natural i sense por.

 Laura Vilar 

síntesi dels textos sobre filosofia presocràtica

ELS PRESOCRÀTICS

Els presocràtics es van preguntar quina és la naturalesa de la qual deriven totes les coses (persistint a les seves variants).

Per a Tales aquest principi és l’aigua.

ANAXIMANDRE

Anaximandre parla d’una injustícia referint-se a la formació de l’home, ja que per crear-lo s’ha de “robar” una porció d’allò que ho constitueix tot (arkhé), que és infinit.

ANAXÍMENES

Anaxímenes relaciona el cosmos amb una exhalació d’aire i compara l’ésser  amb el món, que estan fets d’aire (ànima-terra) i envoltats d’un núvol protector (cos-atmosfera).

PITAGÒRICS

Els pitagòrics van concloure que els números eren l’origen de totes les coses  ja que tot es pot expressar numèricament i van relacionar la teoria amb els éssers i el cel.

HERÀCLIT

Heràclit defensa la idea del foc com a origen de tot, del canvi continu (no es pot viure dos cops el mateix fet) i que tot es troba en constant moviment (canvi), per tant, tot flueix.

POEMA DE PARMÉNIDES

Mitjançant un viatge d’un home “que sap” es mostren les dues vies de pensament; la veritat (raó) i la opinió dels mortals (sensacions) per tal de comprendre el dret i la justícia.

DEMÒCRIT I LEUCIP

Es defensa el ple (ens), que es diferencia per la proporció, el contacte i la col·locació; i el buit (no-ens) com a origen del que deriva tot el que existeix, i neguen el moviment.

APRENDER A VIVIR

Simon Critchley reflexiona sobre la mort i l’afrontament cap a aquesta per part dels humans a partir d’un seguit de fets que descriuen la mort de 190 filòsofs recordats.

Sara Tormo

Resum dels textos sobre filosofia preocràtica

ELS PRESOCRÀTICS

Els presocràtics indagaven sobre l’origen, no de la terra en si, sinó una naturalesa primària que canvia i mai desapareix. Tales, a partir de la observació, va concloure que era l’aigua.

ANAXIMANDRE

Per Anaximandre, l’arkhé, origen de tot i al que tot torna, es regula per una justícia que equilibra les injustícies que els éssers cometen sols pel fet de ser-ho, per separar-se de l’arkhé.

ANAXÍMENES

Anaxímenes una compara la composició de l’esser i la de la terra, molt semblant ja que els dos estan formats per una exhalació d’aire (ànima i terra), i més aire protector al voltant (cos i atmosfera).

PITAGÒRICS

Per als pitagòrics, l’origen, la composició de tot i el canvi es basen en els nombres, les combinacions dels quals expressen totes les realitats possibles.

HERÀCLIT

Segons Heràclit, el que primer pot semblar contrari, després no ho és tant; el foc, com a intel·ligència, ho harmonitza tot, i el pas d’un a l’altre esdevé fàcil (les coses calentes es refreden).

PARMÈNIDES

Parmènides diferencia entre l’ésser i el no-ésser. No es pot passar de l’un a l’altre, no es pot deixar d’existir, i el canvi és regulat per una justícia que no deixa que això succeeixi.

DEMÒCRIT I LEUCIP

Demòcrit i Leucip parlen de l’ens (ple i sòlid) i el no-ens (buit). Tot deriva d’aquests dos conceptes, i cada manifestació d’aquests es diferencia en la figura, l’ordre i la posició.

APRENDER A VIVIR

L’autor, a través del llibre de Critchley (sobre morts de filòsofs), exposa la idea de com enfrontar la mort. Afirma que la millor manera és la acceptació sense por, només així “aprendrem a viure”.

Marta Serra

WITGENSTEIN EN EL BANQUILLO

Hi ha molta  gent que critica les ideologies filosofiques d'altres, però el que no saben és que tots prenem una posició filosòfica davant la vida, encara que no totes les actituds són bones.

                                                            

Laura Vilar

WITTGENSTEIN EN EL BANQUILLO

L'article de Màrius Carol ens mostra, mitjançant l'exemple de Guardiola i Ibra, la presència i la importància inevitable de la filosofia en el nostre dia a dia, ho acceptem o no.

Sara Tormo

Presentació sobre els filòsofs presocràtics

http://prezi.com/wboruatul48o/filosofs-presocratics/

WITTGENSTEIN EN EL BANQUILLO

L'article defineix la filosofia com a un factor inevitable de les nostres vides, tot i que alguns la vegin com a absurda i no creguin utilitzar-la, i justifica la seva eficacia a partir de l'exemple de Guardiola.

Mònica Font

Wittgeinstein en el banquillo

Màrius Carol ens mostra a través de Guardiola i Ibrahimovic l’essencial de la filosofia i la seva aplicació a la vida diaria, ja que tots som filòsofs i filosofem, ho volguem o no.

Marta Serra