ELS PRESOCRÀTICS

Els primers filòsofs busquen en la natura els principis de totes les coses. És essencial una naturalesa primera creadora de tot. Cada filòsof va aportar la seva teoria.

ANAXIMANDRE

Entén l’origen com quelcom infinit, a partir del qual mitjançant el seu trencament sorgeixen totes les coses. Interpreta aquesta forma de creació com una injustícia.

ANAXÍMENES

Anaxímenes ens relaciona l’home amb el planeta i ens refereix l’ànima com la terra i el cos com l’atmosfera. Per ell tot està format per l’alè, en l’home, i l’aire, en el planeta.

PITAGÒRICS

Creien que els principis de les matemàtiques eren els principis de totes les coses i que el número era el principal component de la realitat i el que generava els canvis.  

HERÀCLIT

Heràclit creu en el constant moviment i , per tant, canvi de les coses, ja que no podem viure el mateix dos cops, i en el foc com a principi de la vida i  harmonitzant de l’univers.

POEMA DE PARMÈNIDES

A partir de una petita història confusa, Parmènides ens transmet la seva ideologia del ésser i el no-ésser, de la impossibilitat del canvi i de l’infinit, entre d’altres.     

DEMÒCRIT I LEUCIP

Classifiquen el tot amb dos components, el ésser, que és el ple, i el no-ésser, que és el buit. D’aquests hi deriven tres diferències: la figura, l’ordre i la posició.

APRENDER A VIVIR

L’autor exposa les idees d’un llibre que medita el tema de la mort a partir de la narració de la defunció de 190 filòsofs. Recomana afrontar la mort de manera natural i sense por.

 Laura Vilar