ELS PRESOCRÀTICS
Els presocràtics indagaven sobre l’origen, no de la terra en si, sinó una naturalesa primària que canvia i mai desapareix. Tales, a partir de la observació, va concloure que era l’aigua.
ANAXIMANDRE
Per Anaximandre, l’arkhé, origen de tot i al que tot torna, es regula per una justícia que equilibra les injustícies que els éssers cometen sols pel fet de ser-ho, per separar-se de l’arkhé.
ANAXÍMENES
Anaxímenes una compara la composició de l’esser i la de la terra, molt semblant ja que els dos estan formats per una exhalació d’aire (ànima i terra), i més aire protector al voltant (cos i atmosfera).
PITAGÒRICS
Per als pitagòrics, l’origen, la composició de tot i el canvi es basen en els nombres, les combinacions dels quals expressen totes les realitats possibles.
HERÀCLIT
Segons Heràclit, el que primer pot semblar contrari, després no ho és tant; el foc, com a intel·ligència, ho harmonitza tot, i el pas d’un a l’altre esdevé fàcil (les coses calentes es refreden).
PARMÈNIDES
Parmènides diferencia entre l’ésser i el no-ésser. No es pot passar de l’un a l’altre, no es pot deixar d’existir, i el canvi és regulat per una justícia que no deixa que això succeeixi.
DEMÒCRIT I LEUCIP
Demòcrit i Leucip parlen de l’ens (ple i sòlid) i el no-ens (buit). Tot deriva d’aquests dos conceptes, i cada manifestació d’aquests es diferencia en la figura, l’ordre i la posició.
APRENDER A VIVIR
L’autor, a través del llibre de Critchley (sobre morts de filòsofs), exposa la idea de com enfrontar la mort. Afirma que la millor manera és la acceptació sense por, només així “aprendrem a viure”.
Marta Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario