ELS PRESOCRÀTICS
Els presocràtics es van preguntar quina és la naturalesa de la qual deriven totes les coses (persistint a les seves variants).
Per a Tales aquest principi és l’aigua.
ANAXIMANDRE
Anaximandre parla d’una injustícia referint-se a la formació de l’home, ja que per crear-lo s’ha de “robar” una porció d’allò que ho constitueix tot (arkhé), que és infinit.
ANAXÍMENES
Anaxímenes relaciona el cosmos amb una exhalació d’aire i compara l’ésser amb el món, que estan fets d’aire (ànima-terra) i envoltats d’un núvol protector (cos-atmosfera).
PITAGÒRICS
Els pitagòrics van concloure que els números eren l’origen de totes les coses ja que tot es pot expressar numèricament i van relacionar la teoria amb els éssers i el cel.
HERÀCLIT
Heràclit defensa la idea del foc com a origen de tot, del canvi continu (no es pot viure dos cops el mateix fet) i que tot es troba en constant moviment (canvi), per tant, tot flueix.
POEMA DE PARMÉNIDES
Mitjançant un viatge d’un home “que sap” es mostren les dues vies de pensament; la veritat (raó) i la opinió dels mortals (sensacions) per tal de comprendre el dret i la justícia.
DEMÒCRIT I LEUCIP
Es defensa el ple (ens), que es diferencia per la proporció, el contacte i la col·locació; i el buit (no-ens) com a origen del que deriva tot el que existeix, i neguen el moviment.
APRENDER A VIVIR
Simon Critchley reflexiona sobre la mort i l’afrontament cap a aquesta per part dels humans a partir d’un seguit de fets que descriuen la mort de 190 filòsofs recordats.
Sara Tormo
No hay comentarios:
Publicar un comentario