COMENTARI DE TEXT DE DESCARTES

1.      Explica breument les idees principals del text i com apareixen relacionades.

El text ens diu que els escèptics no són capaços de conèixer allò que és Déu, ja que pensen que tot es pot saber a través dels sentits , quan les idees es troben en la raó i l’ànima i els sentits i la imaginació només et poden informar dels objectes materials, cosa que Déu no ho és.

2.      Explica el significat, en el text, de les paraules següents:

* Inintel·ligible: tot allò que no es pot captar a través dels sentits ni amb la imaginació.

* Imaginació: capacitat de creació de imatges mentals sense necessitat de l’ús dels sentits.

3.   Perquè diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

Segons descartes els sentits només serveixen per conèixer el món material, però que no són capaços de transmetre’ns la veritat, sinó que és la raó qui s’ocupa de això a partir del seguiment d’un mètode anomenat mètode cartesià, en el qual la raó filtra la informació que ens proporcionen els sentits per tal de extreure’n la veritat del fet, evitant així la creació de prejudicis i pressuposicions falses.  

4.  Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del “jo”) que pugui trobar-se en la història del pensament.

La concepció de Descartes de l’ànima és comparable amb la de Plató, ja que ambdós filòsofs eren partidaris de que l’ànima està per sobre de totes les coses i és qui conté la realitat verdadera i qui et pot portar cap a ella, ja que l’anima té un coneixement innat concedit per Déu, en el qual, segons Descartes, s’hi pot accedir per mitjà de la raó i del mètode cartesià. Tant Descartes com Plató també defensaven la posició de deixar de banda els sentits, ja que et proporcionen una visió distorsionada de la veritat i no són fiables, en canvi l’ànima si.

5.     Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos? Raona la resposta.

Segons la ideologia de Descartes,a través de l’elevació de l’esperit, que és el pensament,  per sobre de les coses sensibles i l’ús de la raó pots arribar a conèixer l’anima i totes les veritats que aquesta conté. En canvi, el cos és una estructura molt complexa, dissenyada per Déu, el millor enginyer que hi haurà mai, el funcionament de la qual només seria comprensible per nosaltres després de conèixer totes les idees matemàtiques existents, la resposta de les quals les conté l’ànima. Per tant, és veritat que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos, pel simple fet que per comprendre el cos abans s’ha hagut de conèixer l’ànima. 

Laura Vilar

El discurs del mètode, IV

1. Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades:

Descartes defensa que molts (referint-se als escèptics o als incults) tendeixen a només considerar real allò que perceben a través dels sentits, sense tenir en compte les coses no materials, fet pel qual no poden arribar a entendre allò que és Déu.

2. Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

Inintel·ligible: impossible, inimaginable, allò no existent.

Imaginació: la facultat que permet formar imatges mentals de coses tangibles sense la necessitat dels sentits.

3. Per què diu Descartes que els sentits “no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”?

Descartes diu això ja que ell pensa que la informació que obtenim dels sentits no és fiable, i donat que, al ser un filòsof innatista, afirma que qualsevol cosa que pensem o imaginem ha passat prèviament pels sentits, no podem saber si la informació que nosaltres obtenim és certa o no. Per saber-ho, necessitem un mètode, com el mètode cartesià.

4. Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del “jo”) que pugui trobar-se en la història del pensament:

Podem comparar la concepció de l’ànima de Descartes amb la de Plató. Aquest també menystenia la informació rebuda a través dels sentits i  buscava l’ascensió de l’ànima a el món de les idees, que estava per sobre de tot allò material.

5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos? Raona la resposta:

Jo opino que l’afirmació de Descartes no és del tot certa ja que, igual que per conèixer el teu cos tens que superar tots els inconvenients que et posaran els sentits per saber si allò que perceps d’ell és real o no, per conèixer la teva ànima tens que seguir un procés molt intens de lliurar-te de qualsevol convenció social, prejudici, influència o costum que pugui interferir en la teva coneixença de l’ànima, per tant el camí que tens que seguir és dur per ambdues bandes.

Marta Serra

COMENTARI DE TEXT DE DESCARTES

·         Explica breument les idees principals del text:

El text explica que per tal de conèixer el què és Déu o l’ànima, cal elevar l’esperit, és a dir, l’ànima pensant, ja que a partir dels sentits i la imaginació tan sols es pot percebre el món que ens envolta, les coses materials.

·         Explica el significat, en el text, de les paraules següents:

o   Inintel·ligible à Que no es pot entendre

o   Imaginació à Capacitat  de crear imatges mentals

·         Perquè diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

Descartes expressa que els sentits són una via per la qual es pot conèixer el món que ens envolta, el món material, però aquests no són l’única condició indispensable, necessiten del pensament i d’un mètode per conèixer la veritat. Segons Descartes, els sentits ens proporcionen informació, però aquesta ha de ser estudiada per la raó ja que si no és així, es creen prejudicis i suposicions que impedeixen la troballa de la veritat. Per exemple, descartes exposa la comparació de l’espelma, que al consumir-se, perd la seva forma original. Si ens guiéssim pels sentits, podríem creure que ara les restes ja no són una espelma, tot i que si fem ús de la raó i les eines matemàtiques, descobrirem que l’espelma no pot haver desaparegut, segueix essent allà.

·         Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del “jo”) que pugui trobar-se en la història del pensament.

Per Descartes, l’ànima és la primera veritat, aquella que és impossible de posar en dubte. Per conèixer-la, cal deixar de banda els sentits i la imaginació i cal utilitzar la raó, juntament amb les matemàtiques i el mètode cartesià, ja que l’ànima mai estarà als sentits i, per tant, mai podrà ser imaginada. Aquesta concepció és també defensada per Plató, sobretot en el mite de la caverna, on assegura que, per conèixer el món de les idees, cal deixar de banda els sentits i tot el que vagi lligat al cos.

D’altra banda, Descartes creu que l’ànima té coneixement innat ja que Déu li ha proporcionat, i que l’home només ha d’utilitzar la raó per accedir a l’ànima i a tot el coneixement que aquesta conté. Aquest pensament és compartit amb Sòcrates, que va idear el mètode de la ironia i la maièutica per ajudar als altres a descobrir el coneixement que tenien latent a les seves ànimes pel sol fet de ser una realitat que existeix per sí mateixa.

·         Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos? Raona la resposta.

Segons Descartes, per conèixer l’ànima només cal estar disposat i obrir la ment, pensar i allunyar-se dels sentits. En canvi, el cos és una obra de Déu, el millor arquitecte o enginyer, descobrir el funcionament del cos equivaldria a trobar els plànols de l’obra de Déu, l’estructura del món, és a dir, la veritat irrefutable. Per tant, crec que Descartes té raons per defensar que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos.

Mònica Font

ACTIVITATS SOBRE LA VIDA DE DESCARTES

    1. Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants?

El fet més sorprenent de la vida de descartes va ser el seu allistament a l’exèrcit amb la missió de veure món i conèixer les veritats que ens envolten per ell mateix, ja que un altre fet a destacar de Descartes era la seva voluntat autodidacta, cosa que el feia molt emprenedor i treballador.

2.  Creus que és una bona idea marxar de casa per "anar a aprendre del gran llibre del món"? 

Tot i que s’ha de tenir molta valentia per emprendre aquest viatge, trobo que és la millor manera per aprendre i descobrir les veritats del món, ja que la gran majoria de les coses que ens envolten no ens les creiem si no les veiem, és a dir, que per conèixer realment alguna cosa s’ha de tenir una evidència del fet en qüestió, i aquesta només s’adquireix amb l’experiència real i viscuda del fet.


3.  Recerca d'informació sobre la Guerra dels Trenta Anys, els seus orígens i la seva repercussió en la filosofia de Descartes.

L’origen de la guerra dels trenta anys va ser una disputa religiosa entre la reforma i la contrareforma. Aquest conflicte va privar a molta gent de  l’expressió del sentiment religiós, entre ells, Descartes. Aquesta situació de repressió de la  llibertat va fer que Descartes es veiés obligat a abandonar el seu país i mudar-se a Holanda, l’únic país que en aquells moments permetia la llibertat d’expressió religiosa als seus ciutadans.  

Laura Vilar 

EL DISCURS DEL MÈTODE

1_Explica breument les idees principals del text i com apareixen relacionades.

Les persones escèptiques o incultes que es basen en els sentits per conèixer la realitat, no poden entendre allò que és Déu ja que les idees es troben en la raó i l’ànima, no en els sentits, els quals limiten a l’ànima pensant a les coses materials.

2_Explica el significat en el text de les paraules següents:

-Inintel·ligible: coses no materials, que no són ni han sigut captades pels sentits prèviament.

-Imaginació: facultat que permet concebre o tenir idees sobre coses materials sense fer ús dels sentits.

3_Per què diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment?

Descartes defensa la idea que els sentits ens aporten una informació de la qual no se’n pot fiar, ja que aquesta ha de ser validada per la raó, que al mateix temps ha de ser guiada per un mètode, el mètode cartesià.

4_Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de ment, o del “jo”) que pugui trobar-se en la història del pensament.

La concepció de l’ànima de Descartes té molta influència platònica, ja que aquest també va afirmar que l’objectiu de l’ànima és elevar-se a un lloc situat per sobre de les coses materials i els sentits per tal d’ arribar a comprendre tot allò que existeix.

5_Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?

Personalment, la meva opinió està a favor de l’afirmació de Descartes, ja que el cos, com a ésser material que és, pot proporcionar una informació no veritable i poc fiable, captada per mitjà dels sentits. En canvi, l’ànima només es pot arribar a entendre un cop s’han superat les limitacions que sorgeixen de la costum de pensar sempre en allò que és imaginable (fer ús de la imaginació, és a dir, pensar en coses materials), de tal manera que en el moment en que es coneix l’ànima, es pot assegurar que aquest coneixement és veritable.

SARA TORMO

Activitats Descartes

1. Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants?

Opino que el fet més important de la vida de Descartes va ser allistar-se a l'exèrcit. Impulsat per la seva ànsia de coneixement, una gran característica seva que el va fer formar-se de manera autodidacta, Descartes va dedicar-se a veure diferents països del món, cosa molt positiva per a la seva persona i la seva educació. 

2. Creus que és una bona idea marxar de casa per "anar a aprendre del gran llibre del món"? 

Jo penso que el fet que Descartes marxés de casa, com he dit, va ser decisiu, ja que d'aquesta manera va poder conèixer altres cultures, altres maneres de fer i de pensar, i va obtenir una experiència sobre la vida que no hauria pogut trobar enlloc, contribuint a la seva formació com a persona i com a filòsof.

3. Recerca d'informació sobre la Guerra dels Trenta Anys, els seus orígens i la seva repercussió en la filosofia de Descartes.

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) va ser una guerra que, tot i inicialment basar-se en un conflicte religiós entre reforma i contrareforma, el motiu central de la mateixa va ser la disputa entre les potències europees per aconseguir una situació d'equilibri o bé, en el cas d'unes altres, per aconseguir una situació d'hegemonia. La guerra dels Trenta Anys va acabar amb la pau de Westfalia i la pau dels Pirineus.

Aquest conflicte va influir en la filosofia de Descartes ja que el va obligar a traslladar-se a Holanda, que era l’únic país europeu que no prohibia cap religió i que respectava la llibertat de pensament.

Marta Serra

LA GUERRA DELS TRENTA ANYS

Després d’estar anys dedicant la seva vida a llegir el gran llibre del món, Descartes decideix que no hi ha tan art en les obres dels seus mestres com ell havia cregut en aquell moment, de tal manera que es disposa sotmetre al judici de la raó les diverses opinions estudiades durant la seva juventud per tal d’acceptar-les o finalment rebutjar-les, construint així els nous principis en els quals va basar la seva vida.

Per tal de dur a terme aquesta tasca, va idear un nou mètode guiat per l’ordre, la simplicitat i la claredat que pretén seguir la intuïció, l’anàlisi, la síntesi i l’evidència amb l’objectiu d’evitar possibles errors.

Sara Tormo

1. Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants?

Descartes va viure diverses experiències determinants en la seva vida. Una d’elles va ser la bona educació rebuda, la qual li va servir per aprendre disciplina i poder-se formar així com a autodidacta i, en segon lloc, el fet d’allistar-se a l’exèrcit va suposar el coneixement d’altres països i cultures, que el van ajudar a formar-se com a filòsof i com a persona.

2. Creus que és una bona idea marxar de casa per "anar a aprendre del gran llibre del món"?

Si, ja que conèixer el món per un mateix permet descobrir fets o coses que no es poden aprendre dels llibres, adquirint així un coneixement únic i diferent respecte la resta per mitjà de l’experiència.

Sara Tormo

La Guerra dels 30 Anys i Descartes

La Guerra dels 30 anys és el conjunt de guerres de religió que havien estat provocades per la irrupció de la Reforma protestant i la Contrareforma. El Concili de Trento (1545-1563) contra el protestantisme de Luter (1483-1546) marcà fortament el període. A França, l’any 1610 va ser assassinat el rei Enric VI i l’any 1614 es produí la majoria d’edat de Lluís XIII que tingué com a ministre principal el cardenal Richelieu i que anà consolidant la monarquia centralista i catòlica.  Els protestants,  importants sobretot a Occitània i prop de la frontera suïssa, van ser brutalment perseguits en el marc de la Contrareforma. Presenciant aquesta situació, Descartes decidí marxar a Holanda, ja que allà es permetia la llibertat de pensament, un fet que el filòsof valorava molt.

Mònica Font

Creus que és una bona idea marxar de casa per "anar a aprendre del gran llibre del món"?

Des de casa es poden aprendre moltes coses, però l’experiència només s’adquireix davant les situacions reals i aquestes, a casa, són limitades. Per tant, marxar de casa per anar a “anar a aprendre del gran llibre del món” és molt bona idea, perquè una gran part del coneixement no es troba en els llibres normals.

Mònica Font

Quins fets de la vida de Descartes et semblen més rellevants?

Trobo molt rellevant que s’allistés a l’exèrcit com a mercenari per anar a conèixer altres indrets, demostrant així el seu esperit emprenedor i amb ganes d’aprendre i descobrir la veritat, característiques que el faran arribar a ser un gran filòsof. També crec que el fet de marxar a Holanda, un país molt tolerant a nivell de pensament i de religió ajuda a l’autor a tenir menys pressió per realitzar els seus experiments i estudiar i escriure amb llibertat.

Mònica Font

L'AVORTAMENT

Per mi, un fetus, independenment del que digués Aristòtil, no és un nadó en potència, sinó un conjunt de cèl·lules, i si l'avortament té la finalitat d'evitar patiment a l'ésser que ha de néixer o a la gent del seu voltant, trobo que és una pràctica acceptable.

Marta Serra

WIKILEAKS

Si el govern no actua lícitament i enganya als ciutadans, ha d'existir una via per conèixer la veritat. Tot i que wikileaks pot no ser ètica, és una eina per revelar-se contra els mandataris i la seva forma de portar el pais i la política internacional, per tant estic d'acord amb aquesta pàgina web.

Marta Serra

L'AVORTAMENT

Segons Aristòtil, un fetus és un bebè en potència per tant, avortar implicaria interrompre un procés natural. Estic d’acord en que avortar suposa la pèrdua d’una vida, però si se sap que la vida de la futura persona no tindrà unes condicions de vida bones degut a una malaltia o a alguna altra limitació, impedir el seu naixement evitarà patiment i contribuirà a la millora de l’espècie, cosa que ens afavorirà al estar sotmesos a la llei del més fort, que és completament natural.

Mònica Font

WIKILEAKS

Penso que les pàgines d’aquest estil no són ètiques perquè publiquen documents sense autorització. No hauria de fer falta que existís una pàgina web que fes aquesta feina sinó que simplement els polítics haurien de ser honestos i actuar transparentment si volen que els ciutadans del país que governen també ho facin.

Mònica Font

WIKILEAKS

Jo dono tot el seu suport al fundador de Wikileaks, ja que els polítics no han sigut conseqüents dels seus actes i han amagat informació que tots als qui afectava mereixien conèixer-la.  

Laura Vilar

L'AVORTAMENT

Segons els meus ideals, un fetus és un fetus, cosa que fa que no pugui ser un nadó, ja que no es pot ser dos coses alhora, per tant no crec en l’existència en potència, simplement existim en el present. 

Laura Vilar

WIKILEAKS

Tal i com defensava Plató, les persones que es troben al poder han d’actuar pel bé comú i amagar la realitat no és un exemple d’aquesta conducta, així doncs, wikileaks és una bona via per arribar a la veritable realitat.

Sara Tormo

A FAVOR O EN CONTRA DE L’AVORTAMENT?

Personalment, crec que tot i que el fetus, quan és engendrat, es troba en potència d’esdevenir un nadó (influència aristotèlica), les persones han de ser lliures de decidir sobre el seu futur.

Sara Tormo