El discurs del mètode, IV

1. Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades:

Descartes defensa que molts (referint-se als escèptics o als incults) tendeixen a només considerar real allò que perceben a través dels sentits, sense tenir en compte les coses no materials, fet pel qual no poden arribar a entendre allò que és Déu.

2. Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

Inintel·ligible: impossible, inimaginable, allò no existent.

Imaginació: la facultat que permet formar imatges mentals de coses tangibles sense la necessitat dels sentits.

3. Per què diu Descartes que els sentits “no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”?

Descartes diu això ja que ell pensa que la informació que obtenim dels sentits no és fiable, i donat que, al ser un filòsof innatista, afirma que qualsevol cosa que pensem o imaginem ha passat prèviament pels sentits, no podem saber si la informació que nosaltres obtenim és certa o no. Per saber-ho, necessitem un mètode, com el mètode cartesià.

4. Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del “jo”) que pugui trobar-se en la història del pensament:

Podem comparar la concepció de l’ànima de Descartes amb la de Plató. Aquest també menystenia la informació rebuda a través dels sentits i  buscava l’ascensió de l’ànima a el món de les idees, que estava per sobre de tot allò material.

5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos? Raona la resposta:

Jo opino que l’afirmació de Descartes no és del tot certa ja que, igual que per conèixer el teu cos tens que superar tots els inconvenients que et posaran els sentits per saber si allò que perceps d’ell és real o no, per conèixer la teva ànima tens que seguir un procés molt intens de lliurar-te de qualsevol convenció social, prejudici, influència o costum que pugui interferir en la teva coneixença de l’ànima, per tant el camí que tens que seguir és dur per ambdues bandes.

Marta Serra