COMENTARI DE TEXT DE DESCARTES

·         Explica breument les idees principals del text:

El text explica que per tal de conèixer el què és Déu o l’ànima, cal elevar l’esperit, és a dir, l’ànima pensant, ja que a partir dels sentits i la imaginació tan sols es pot percebre el món que ens envolta, les coses materials.

·         Explica el significat, en el text, de les paraules següents:

o   Inintel·ligible à Que no es pot entendre

o   Imaginació à Capacitat  de crear imatges mentals

·         Perquè diu Descartes que els sentits no “ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

Descartes expressa que els sentits són una via per la qual es pot conèixer el món que ens envolta, el món material, però aquests no són l’única condició indispensable, necessiten del pensament i d’un mètode per conèixer la veritat. Segons Descartes, els sentits ens proporcionen informació, però aquesta ha de ser estudiada per la raó ja que si no és així, es creen prejudicis i suposicions que impedeixen la troballa de la veritat. Per exemple, descartes exposa la comparació de l’espelma, que al consumir-se, perd la seva forma original. Si ens guiéssim pels sentits, podríem creure que ara les restes ja no són una espelma, tot i que si fem ús de la raó i les eines matemàtiques, descobrirem que l’espelma no pot haver desaparegut, segueix essent allà.

·         Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del “jo”) que pugui trobar-se en la història del pensament.

Per Descartes, l’ànima és la primera veritat, aquella que és impossible de posar en dubte. Per conèixer-la, cal deixar de banda els sentits i la imaginació i cal utilitzar la raó, juntament amb les matemàtiques i el mètode cartesià, ja que l’ànima mai estarà als sentits i, per tant, mai podrà ser imaginada. Aquesta concepció és també defensada per Plató, sobretot en el mite de la caverna, on assegura que, per conèixer el món de les idees, cal deixar de banda els sentits i tot el que vagi lligat al cos.

D’altra banda, Descartes creu que l’ànima té coneixement innat ja que Déu li ha proporcionat, i que l’home només ha d’utilitzar la raó per accedir a l’ànima i a tot el coneixement que aquesta conté. Aquest pensament és compartit amb Sòcrates, que va idear el mètode de la ironia i la maièutica per ajudar als altres a descobrir el coneixement que tenien latent a les seves ànimes pel sol fet de ser una realitat que existeix per sí mateixa.

·         Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos? Raona la resposta.

Segons Descartes, per conèixer l’ànima només cal estar disposat i obrir la ment, pensar i allunyar-se dels sentits. En canvi, el cos és una obra de Déu, el millor arquitecte o enginyer, descobrir el funcionament del cos equivaldria a trobar els plànols de l’obra de Déu, l’estructura del món, és a dir, la veritat irrefutable. Per tant, crec que Descartes té raons per defensar que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos.

Mònica Font