EL DISCURS DEL MÈTODE

1_Explica breument les idees principals del text i com apareixen relacionades.

Les persones escèptiques o incultes que es basen en els sentits per conèixer la realitat, no poden entendre allò que és Déu ja que les idees es troben en la raó i l’ànima, no en els sentits, els quals limiten a l’ànima pensant a les coses materials.

2_Explica el significat en el text de les paraules següents:

-Inintel·ligible: coses no materials, que no són ni han sigut captades pels sentits prèviament.

-Imaginació: facultat que permet concebre o tenir idees sobre coses materials sense fer ús dels sentits.

3_Per què diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment?

Descartes defensa la idea que els sentits ens aporten una informació de la qual no se’n pot fiar, ja que aquesta ha de ser validada per la raó, que al mateix temps ha de ser guiada per un mètode, el mètode cartesià.

4_Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de ment, o del “jo”) que pugui trobar-se en la història del pensament.

La concepció de l’ànima de Descartes té molta influència platònica, ja que aquest també va afirmar que l’objectiu de l’ànima és elevar-se a un lloc situat per sobre de les coses materials i els sentits per tal d’ arribar a comprendre tot allò que existeix.

5_Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?

Personalment, la meva opinió està a favor de l’afirmació de Descartes, ja que el cos, com a ésser material que és, pot proporcionar una informació no veritable i poc fiable, captada per mitjà dels sentits. En canvi, l’ànima només es pot arribar a entendre un cop s’han superat les limitacions que sorgeixen de la costum de pensar sempre en allò que és imaginable (fer ús de la imaginació, és a dir, pensar en coses materials), de tal manera que en el moment en que es coneix l’ànima, es pot assegurar que aquest coneixement és veritable.

SARA TORMO