DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

L’article que porta per autor a Ronald Sokol tracta de l’aprovació d’una nova llei a mans del president de França, la qual estableix la prohibició de tapar-se la cara o incitar a fer-ho. Per tal de justificar aquesta nova llei el president argumenta que ocultar el rostre a la resta de persones va en contra de les mínimes normes de sociabilitat i convivència i és un símbol d’opressió. Com a conseqüència de l’aprovació d’aquesta llei es legitima la multa o càstig als qui no la compleixin.

Ronald Sokol plasma la seva opinió sobre aquest fet i ataca la postura del president de França enunciant que no s’ha de prohibir cap expressió de la llibertat individual, ja que les persones són lliures i tenen dret a expressar-se sempre i quan no suposi cap problema de seguretat col·lectiva.

Finalment trobem les idees de John Stuart Mill, el qual defensa la llibertat individual plena en l’àmbit privat, distingint-la així de la donada en l’àmbit públic, la qual ha d’acomplir el principi del dany, que dictamina que no es pot fer allò que perjudiqui a algú que no sigui la persona que realitza l’acció. Per tant, Mill afirma que les persones han de renunciar a moltes de les seves llibertats quan es troben en l’àmbit públic ja que s’ha de tenir en compte el benefici propi però també el col·lectiu, tant o més important que el primer, ja que si la gent que envolta a l’individu no és feliç, aquest tampoc ho pot ser.

Així doncs, es plantegen tres possibles postures davant d’aquest esdeveniment, tot i que personalment,  l’autor del text, Ronald Sokol, intenta manipular les tesis i afirmacions de Stuart Mill modificant-les al seu gust per tal de utilitzar-les per corroborar el seu pensament. En conclusió, crec que la postura que Ronald Sokol defensa no podria funcionar en un model de societat real ja que si una persona pogués anar amb la cara tapada, tots tindrien dret a fer-ho i, en conseqüència, aquesta llibertat s’utilitzaria en molts casos per al benefici propi i la societat es veuria sotmesa al caos.

Així doncs, la meva opinió es decanta per John Stuart Mill, el qual aconsegueix situar uns límits entre l’àmbit públic i privat que ajuden a establir un equilibri entre els radicalismes de la situació i a preservar les llibertats de les persones, diferents en l’àmbit públic que en l’àmbit privat, àmbit en el qual es permetria predicar una religió o una altra i per tant, en el cas de la religió musulmana, es permetria l’ús del burka entre les dones.

Sara Tormo

INFLUÈNCIES DE NIETCHE

http://saratormo.glogster.com/INFLUENCIES-DE-NIETCHE/

Mònica Font i Sara Tormo

EL SUPERHOME

http://monicafont.glogster.com/false/

Sara Tormo i Mònica Font

COMENTARI DE TEXT: DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

L’article de Ronald Sokol, un advocat francès, explica que la República Francesa ha establert dos delictes nous, tapar-se la cara en públic i incitar a una altra persona a fer-ho. Aquests acte ha estat un motiu de discussió, sobretot pel sector musulmà i cal destacar diferents postures, inclosa la de l’autor del text.

Per una banda, el govern francès promou que tapar-se la cara és “incompatible amb els principis de llibertat, igualtat i dignitat humana defensats per la República Francesa” ja que, la cara tapada és un símbol d’opressió i atempta contra les mínimes normes de convivència. També afegeix que portar la cara tapada pot aportar inseguretat a la societat, per tant, multa i castiga a qui no compleix la llei.

Per el contrari, Ronald Sokol està totalment en contra de les mesures preses pel govern  ja que les considera una prohibició de l’expressió de la llibertat individual i  exposa que tapar-se la cara no és perillós. Per recolzar la seva postura, Sokol utilitza una part de les idees de Stuart Mill, ja que aquest defensava que els homes lliures són aquells que no tenen cap impediment per fer el que volen i que l’opinió de la majoria no pot oprimir l’individu. Cal tenir en compte però, que Mill anava una mica més enllà.

Per a Stuart Mill, la dignitat humana era el principal factor a respectar per tal d’aconseguir la felicitat. Segons Mill, la llibertat d’una persona es divideix en la llibertat privada, que és total per a un individu major d’edat i en plenes facultats mentals, però la llibertat pública es veu restringida pel principi del dany, que diu que es pot actuar sempre que l’acte no perjudiqui als altres. Amb això Mill ens vol dir que viure en societat implica sacrificar llibertats i la religió ha de quedar en l’àmbit privat, per tant, si una dona es vol tapar la cara per qüestions religioses, no hi ha problema en que ho faci, sempre i quant no sigui públicament.

Per tant, l’autor conclou que és injust i erroni multar i castigar a les persones per portar la cara tapada ja que aquest acte no perjudica a ningú i atempta contra la llibertat de decidir per a ells mateixos.

Des del meu punt de vista, portat vel no atempta a la dignitat humana sempre i quant sigui una decisió pròpia i no forçada. Portar vel pot ser una qüestió estètica igual que pot ser-ho portar un tatuatge o vestir d’una manera concreta i el criteri per decidir si són o no dignes no existeix si la persona que ho porta ho decideix per ella mateixa. La diferència cau en la seguretat, portar la cara tapada, encara que sigui per motius religiosos no és segur ja que si tothom ho fes, no disposaríem de mètodes d’identificació immediats i els delictes serien molt difícils de resoldre. En aquest aspecte estic d’acord en Mill, cal renunciar a moltes llibertats pel bé de la societat ja que conviure és complicat i cal establir unes normes per tal de no trepitjar les llibertats dels altres. En resum, no considero que portar la cara tapada atempti contra la dignitat humana però si crec que perjudica al conjunt social així que estic a favor de la llei aplicada pel govern francès.

Mònica Font

VOCABULARI DE NIETZSCHE

·        “Tras-mundo”= món de les idees: Veritat filosòfica immutable, fixa, eternament idèntica, ubicada en un món diferent al nostre. Món que es proclama més real al que nosaltres considerem real. Segons Nietzsche és una il·lusió, és una ficció forjada per alguns filòsofs per refugiar-se del món degut a la por que els inspira la vida.

·        Veritat: ficció, tras-mundo.

·        Instints: Un instint és un impuls natural dels éssers vius que fa que es comportin d'una manera determinada sense que ningú els ho hagi ensenyat.

·        Realitat: món en el que vivim, format de cossos portats pels instints atrapats entre la seva bogeria i la seva saviesa.

·        Raó: ja no governa.

·        Valors morals: mentides –complaents, útils, enginyoses o despreciables, admirables o maldestres-, però no realitats.

·        Càstig: expressió de la justícia executada, animat pel plaer de fer patir a un altre, per el plaer que provoca contemplar els cossos retorçant-se de dolor.

·        Valors: expressió de sentiments particulars, fruit d’uns instints normalment contraris als que els valors (els tradicionals) proclamen.

·        Caritat: voluntat de dominació.

·        Altruisme: ressentiment.

·        Mestres de la sospita: Nietzsche (instints), Marx (interessos) i Freud (pulsions).

·        Cristianisme: Deformació del missatge de Jesús. Odiós per raons filosòfiques. Platonisme per el poble, constitueix un tras-món, un món que és un bon pretext per menysprear el nostre, per aixafar la carn i desvalorar el cos, per donar-li l’esquena a la vida.  Les veritats religioses es presenten com a immutables i estables per a tota la eternitat.

·        Déu: figura que, segons el cristianisme, garanteix tot el que és vertader. Segons Nietzsche és el miratge més gran.

·        Mort de Déu: versió de la mort de la veritat.

·        Home que ha matat a Déu: el més desgraciat dels homes, ja que, al perdre Déu, l’home experimenta al principi un terrorífic desemparament.

·        Veritat científica: igual que la veritat religiosa, també descendeix de la il·lusió platònica.

·        Ciència: Forma de religió que venera l’objectivitat, els sacrificis dels investigadors i la seva abnegació, la seva capacitat d’amagar-se darrera dels seus descobriments.

·        Arrogància dels savis: voluntat de monopolitzar el terreny de la veritat i d’establir una dominació susceptible de suplantar més endavant a la dels sacerdots.

·        Art: Allò que no es jutja segons criteris de veritat o falsedat, que no es pot comparar.

·        Artista: aquell que forja un món nou, desconegut abans per ell, ja sigui en el terreny musical, pictòric o verbal.

·        Pol “apol·lini”: On domina l’ordre, la mesura, la claredat, la individuació i la raó.

·        Pol “dionisíac”: On es conjuguen l’ebrietat, la pèrdua de control, el desordre, la desmesura i la bogeria.

·        Superhome: Transformació de la vida humana en el futur. La vida humana pot arribar a ser més sàvia i més forta alhora si sap no quedar-se atrofiada en la naturalesa immutable.

·        Etern retorn: test per posar a prova la voluntat. ¿És el desig lo bastant fort per que vulgui també que tot el que resulti es repeteixi indefinidament?

·        Música: Art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps

tesis i arguments de Nietche

Tesi 1: el món de les idees definit per Plató és una il·lusió, un univers imaginari on refugiar-se del món real.

Argument 1: les persones tenen por a la vida i a la seva incapacitat per suportar el món.

Tesi 2: el món real es basa en el canvi i en la contraposició d’instints.

Argument 2: les persones segueixen els seus instints i no la raó, provocant així conflictes.

Tesi 3: no existeixen veritats immutables.

Argument 3: els filòsofs les han definit basant-se en els seus instints i sentiments particulars.

Tesi 4: la religió i la ciència no existeixen.

Argument 4.1: les dues parteixen del món de les idees (la il·lusió inicial).

Argument 4.2: només el món real es pot considerar com a diví.

Tesi 5: futura existència d’un “superhome”

Argument 5: els homes podran arribar a ser més savis i forts en un futur sempre i qual no es quedin estancats en les veritats immutables