DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

L’article que porta per autor a Ronald Sokol tracta de l’aprovació d’una nova llei a mans del president de França, la qual estableix la prohibició de tapar-se la cara o incitar a fer-ho. Per tal de justificar aquesta nova llei el president argumenta que ocultar el rostre a la resta de persones va en contra de les mínimes normes de sociabilitat i convivència i és un símbol d’opressió. Com a conseqüència de l’aprovació d’aquesta llei es legitima la multa o càstig als qui no la compleixin.

Ronald Sokol plasma la seva opinió sobre aquest fet i ataca la postura del president de França enunciant que no s’ha de prohibir cap expressió de la llibertat individual, ja que les persones són lliures i tenen dret a expressar-se sempre i quan no suposi cap problema de seguretat col·lectiva.

Finalment trobem les idees de John Stuart Mill, el qual defensa la llibertat individual plena en l’àmbit privat, distingint-la així de la donada en l’àmbit públic, la qual ha d’acomplir el principi del dany, que dictamina que no es pot fer allò que perjudiqui a algú que no sigui la persona que realitza l’acció. Per tant, Mill afirma que les persones han de renunciar a moltes de les seves llibertats quan es troben en l’àmbit públic ja que s’ha de tenir en compte el benefici propi però també el col·lectiu, tant o més important que el primer, ja que si la gent que envolta a l’individu no és feliç, aquest tampoc ho pot ser.

Així doncs, es plantegen tres possibles postures davant d’aquest esdeveniment, tot i que personalment,  l’autor del text, Ronald Sokol, intenta manipular les tesis i afirmacions de Stuart Mill modificant-les al seu gust per tal de utilitzar-les per corroborar el seu pensament. En conclusió, crec que la postura que Ronald Sokol defensa no podria funcionar en un model de societat real ja que si una persona pogués anar amb la cara tapada, tots tindrien dret a fer-ho i, en conseqüència, aquesta llibertat s’utilitzaria en molts casos per al benefici propi i la societat es veuria sotmesa al caos.

Així doncs, la meva opinió es decanta per John Stuart Mill, el qual aconsegueix situar uns límits entre l’àmbit públic i privat que ajuden a establir un equilibri entre els radicalismes de la situació i a preservar les llibertats de les persones, diferents en l’àmbit públic que en l’àmbit privat, àmbit en el qual es permetria predicar una religió o una altra i per tant, en el cas de la religió musulmana, es permetria l’ús del burka entre les dones.

Sara Tormo