VOCABULARI DE NIETZSCHE

·        “Tras-mundo”= món de les idees: Veritat filosòfica immutable, fixa, eternament idèntica, ubicada en un món diferent al nostre. Món que es proclama més real al que nosaltres considerem real. Segons Nietzsche és una il·lusió, és una ficció forjada per alguns filòsofs per refugiar-se del món degut a la por que els inspira la vida.

·        Veritat: ficció, tras-mundo.

·        Instints: Un instint és un impuls natural dels éssers vius que fa que es comportin d'una manera determinada sense que ningú els ho hagi ensenyat.

·        Realitat: món en el que vivim, format de cossos portats pels instints atrapats entre la seva bogeria i la seva saviesa.

·        Raó: ja no governa.

·        Valors morals: mentides –complaents, útils, enginyoses o despreciables, admirables o maldestres-, però no realitats.

·        Càstig: expressió de la justícia executada, animat pel plaer de fer patir a un altre, per el plaer que provoca contemplar els cossos retorçant-se de dolor.

·        Valors: expressió de sentiments particulars, fruit d’uns instints normalment contraris als que els valors (els tradicionals) proclamen.

·        Caritat: voluntat de dominació.

·        Altruisme: ressentiment.

·        Mestres de la sospita: Nietzsche (instints), Marx (interessos) i Freud (pulsions).

·        Cristianisme: Deformació del missatge de Jesús. Odiós per raons filosòfiques. Platonisme per el poble, constitueix un tras-món, un món que és un bon pretext per menysprear el nostre, per aixafar la carn i desvalorar el cos, per donar-li l’esquena a la vida.  Les veritats religioses es presenten com a immutables i estables per a tota la eternitat.

·        Déu: figura que, segons el cristianisme, garanteix tot el que és vertader. Segons Nietzsche és el miratge més gran.

·        Mort de Déu: versió de la mort de la veritat.

·        Home que ha matat a Déu: el més desgraciat dels homes, ja que, al perdre Déu, l’home experimenta al principi un terrorífic desemparament.

·        Veritat científica: igual que la veritat religiosa, també descendeix de la il·lusió platònica.

·        Ciència: Forma de religió que venera l’objectivitat, els sacrificis dels investigadors i la seva abnegació, la seva capacitat d’amagar-se darrera dels seus descobriments.

·        Arrogància dels savis: voluntat de monopolitzar el terreny de la veritat i d’establir una dominació susceptible de suplantar més endavant a la dels sacerdots.

·        Art: Allò que no es jutja segons criteris de veritat o falsedat, que no es pot comparar.

·        Artista: aquell que forja un món nou, desconegut abans per ell, ja sigui en el terreny musical, pictòric o verbal.

·        Pol “apol·lini”: On domina l’ordre, la mesura, la claredat, la individuació i la raó.

·        Pol “dionisíac”: On es conjuguen l’ebrietat, la pèrdua de control, el desordre, la desmesura i la bogeria.

·        Superhome: Transformació de la vida humana en el futur. La vida humana pot arribar a ser més sàvia i més forta alhora si sap no quedar-se atrofiada en la naturalesa immutable.

·        Etern retorn: test per posar a prova la voluntat. ¿És el desig lo bastant fort per que vulgui també que tot el que resulti es repeteixi indefinidament?

·        Música: Art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps