EL DILEMA DEL TRAMVIA

En el dilema del tramvia se’ns presenten dues situacions. En la primera trobem cinc persones al mig de la via, per lo qual si seguim endavant moriran totes, però tenim la opció de prémer un botó i fer que el tramvia es desviï cap a un a altra via en la que només hi ha una persona. Si jo fos el conductor, escolliria desviar el tramvia, ja que com que no conec personalment a cap de les 6 persones, no tinc cap influència de caire emocional en les meves decisions, que puc analitzar i portar a terme de forma completament racional i utilitarista, buscant la felicitat per el major nombre de persones. La segona situació és una mica diferent. També tenim a cinc persones en mig de la via a punt de morir, però la manera de salvar-les és tirar un home gras al mig de la via. La diferència és que abans no matàvem directament a la víctima, canviàvem la direcció del tren i el dany col·lateral era que ell perdés la vida, però ara hem de fer una acció que directament matarà a l’home gras, i aquí ja es complica la cosa, perquè si li hem de donar una empenta vol dir que estem al seu costat, i llavors per quin motiu té que ser ell i no jo mateix el que es tiri a la via? En aquest cas jo assumiria que la vida de les altres cinc persones no puc salvar-la fent caure l’home gras a la via ja que les meves emocions hi intervenen, i després quedaria a la meva consciència el fet de haver estat el responsable directe de la seva mort.


Marta Serra

Dilema del tranvia i de l'"home gras"

L'utilitarisme que va utilitzar Stuart Mill en la seva filosofia pot ser qüestionat de moltes maneres. Un argument d'atac en contra d'aquesta filosofia és el fet que busca el "mal menor" per a la societat, fet que ens pot arribar a convertir en robots que únicament valoren les conseqüències de cada acció sense tenir en compte el context, el mode o l'acció en si, de manera que l'utilitarisme podria estar disposat a acceptar el fet que una persona es veiés sacrificada per tal de salvar-ne a un nombre de persones major (exemple de l'home gras).
Personalment, crec que la ètica mai pot acceptar el fet de sacrificar un vida per tal de salvar-ne d'altres, a excepció, és clar, del cas que es proposa del tranvia, en el qual no hi ha opció d'evitar cap de les morts que es presenten i en conseqüència, s'escull la opció que comporta uns resultats relativament millors.

Sara Tormo

DILEMA DEL TRAMVIA

En el dilema del tramvia es planteja una situació en la qual un tramvia està a punt d'atropellar a cinc persones lligades a la via. El conductor, pot apretar un botó per canviar de via, però en aquesta altra hi ha una persona lligada. El conductor hauria de prémer el botó? Segons la meva opinió sí. Les sis persones es troben en la mateixa situació però en vies diferents, l'únic que influirà en la supervivència de les persones és la decisió del conductor i, tal i com marca el principi utilitatista, si es poden salvar cinc persones en sacrifici de una, aquesta és la decisió correcta, ja que farà feliç a moltes més persones, incluint els familiars i amics dels afectats i els propis afectats.
D'altra banda, també es planteja el dilema d'una altra manera. Ara, a la via del tramvia hi ha cinc persones lligades i l'única manera d'intentar salvar-les és tirant a un home gras des d'un pont. Això suposaria la mort de l'home i podria o no salvar les vides de les cinc persones. En aquest cas, les sis persones estan en situacions diferents ja que l'home gras no està lligat a la via i tirar a l'home no suposa salvar amb seguretat a les altres cinc persones. L'home gras té dret a viure i és lliure d'actuar segons els seus propis principis morals, per tant, la decisió no recau tansols en la persona que està al pont amb l'home gras, sinó que depen també de l'home gras i si ell considerés que valdria la pena sacrificar la seva vida per intentar salvar les altres cinc, pot tirar-se, però si creu que això no és el que ha de fer o vol fer, pot decidir no tirar-se i salvar-se. En aixo es basa, precisament, la societat occidental moderna, en la llibertat i l'autonomia.
En conclusió, crec que en aquesta segona situació, l'home que està damunt el pont no hauria d'empènyer l'home gras.

Mònica Font

POSA’T A PROVA

“ En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindre prou de preguntar-me:

em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal? (és ètic fer una promesa falsa per benefici propi?);

podria jo dir-me  a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altre manera?

(primera tesi) I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, (argument 1) ja que (nexe argumentatiu), segons aquesta llei, no hauria cap promesa pròpiament parlant, (argument 2) perquè (nexe argumentatiu) seria inútil fer creure als altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, (argument 3) ja que (nexe argumentatiu) no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.

Per tant (nexe que indica conclusió), com més aviat es convertís en una llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.” (tesi final)

ACTIVITATS

1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes de les idees de l’autor.

El tema del text és la ètica, que des del punt de vista de Kant es qüestiona a partir de preguntar-se si és ètic fer una promesa falsa per benefici propi.

Per a Kant, aquesta acció mai pot ser considerada ètica ja que aquesta està  vinculada amb els deures i la bona voluntat, dos característiques imposades per la raó, que és universal i que no corresponen al fet de realitzar una promesa falsa.

2. Explica el context filosòfic en el que se situa el pensament de l’autor.

Immanuel Kant va ser un filòsof il·lustrat pertanyent a la cultura germànica, fet que el va portar a escriure les seves obres en alemany.

Alguns valora de la il·lustració es troben presents en la seva filosofia, com per exemple l’autonomia, la racionalitat i la llibertat, conceptes que formen la base de la idea de ciutadà (persona que té drets i deures).

4b. Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text ; per exemple, kant afirma que no podem voler una llei universal de mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre?

Si ho prefereixes pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.

Les lleis que regeixen un món multicultural com és el món en que vivim s’haurien de basar en els fets que esmenta Kant: els deures i la bona voluntat, els quals ens venen donats per la raó, que és universal i per tant, otorga a les nostres accions un valor ètic.

Les lleis actuals haurien de complir aquestes característiques però amb una diferència respecte la filosofia kantiana. Aquesta diferenciació es basaria en desplaçar mínimament la teoria ètica de Kant cap a la teoria de Stuart Mill en el sentit de no considerar la ètica com una finalitat, sinó com un instrument per tal d’arribar a la felicitat del major nombre de persones possible.

Sara Tormo

POSA’T A PROVA:

(introducció) “En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindre prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera? I ben aviat em convenço que

1ª tesi: bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir,

ja que (connector, ens indica una argumentació)

1er argument: no hi hauria cap promesa pròpiament parlant,

perquè (connector, ens indica una argumentació)

2on argument: seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures,

ja que (connector, ens indica una argumentació)

3er argument: no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.

Per tant (connector, ens indica conclusió)

2ª tesi, tesi final: tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.”

ACTIVITATS

1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes de les idees de l’autor.

El text aplica la ètica kantiana a una situació quotidiana: mentir per sortir d’un mal pas. Kant defensava que un dels imperatius categòrics del deure era “Actuar sempre de manera que aquesta acció es pugui convertir en una llei universal”. Llavors aplica aquesta màxima a la seva situació, i conclou que no és una bona opció ja que si mentís i el fet de mentir per sortir d’un mal pas es convertís en llei universal i tothom actués així, això seria perjudicial ja que o bé no creuria a la gent o be ningú el creuria a ell.

2. Explica el context filosòfic en el que se situa el pensament de l’autor.

Kant va viure en el segle XVIII, en un període de grans canvis (com la revolució francesa), durant la il·lustració, un moviment que adopta una postura crítica davant l’ordre establert, la recerca de la naturalesa a través de la raó. Es basa en el racionalisme, l'optimisme, l'autonomia i la llibertat. Kant va ser considerat un dels màxims exponents alemanys d’aquest moviment.

4. b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal de mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un  món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes pots exposar en quina mesura són actuals , en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.

Actualment, tot i que moltes persones pensin d’acord amb Kant, la majoria de la població no compleix la seva ètica i menteix, ja sigui des d’una mentida petita i amb bona intenció com ara dir-los als nens petits que el Pare Noel existeix, fins a mentides com les que diuen els polítics. Jo personalment opino que mentir és correcte en depèn de quines situacions, però costa trobar un criteri per establir en quines situacions serà millor mentir i en quines no. Una manera de distingir aquestes situacions seria per exemple, mentir quan a la persona a la qual mentim no li portarà cap benefici saber la veritat, si no que al contrari, la perjudicarà. Si no és així, mentir no és una bona opció ja que després les conseqüències de la mentida acostumen a ser pitjors que la veritat.

En un món multicultural com el nostre podríem desitjar lleis universals utòpiques com ara el respecte entre les diferents cultures, no fer que ningú se senti víctima de la discriminació o el racisme, o coses tant simples com ajudar a la gent per el carrer, coses que sembla que la nostra societat no es capaç de fer o no vol fer l’esforç d’intentar-ho.

Marta Serra

POSA'T A PROVA (p.206)

‘En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure (és correcte mentir? Es pot incloure en el nostre deure?), en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (objectiu, acte) (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera?

(Tesi1) I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però que no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, (argument 1) ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures ja que no creurien el meu fingiment, (admetre una mentida com a excepció comportaria deixar de creure en la veracitat del que es diu i, per tant, desapareixerien les promeses i l’ètica)

(Tesi 2) o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda. (si creiessin les meves mentides, em dirien mentides à peix que es mossega la cua)

(Tesi conclusiva) Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.’(si una persona deixa de ser ètica en un moment, qualsevol pot deixar-ho de ser i es trenca amb el sistema)

Adaptat de KANT, Fonamentació de la metafísica de costums, capítol I

QÜESTIONS

1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes de les idees de l’autor.

El text es basa en demostrar de manera lògica i justificada que mentir, encara que sigui amb bona voluntat, no forma part del nostre deure perquè mentir trenca amb el sistema ètic. El deure no té ni pot tenir excepcions i això es tradueix en que no es pugui mentir ni una sola vegada perquè si així fos, tothom podria mentir i tothom acabaria mentint fent que no es creies en promeses ni en la veracitat del que diu ningú.

2. Explica el context filosòfic en què se situa el pensament de l’autor del text.

L’autor del text, Kant, és un dels màxims pensadors il·lustrats, que viu al llarg del segle XVIII. La il·lustració és un període de trencament on es creu en tres valors fonamentals, l’autonomia, la racionalitat i la llibertat. Quant a l’autonomia, es defensa que cadascú s’ha de valdre per un mateix i es mostra la influència del “jo” cartesià, un jo amb personalitat pròpia i llibertat total, sempre i quant no es trepitgi la dels altres. Un dels punts més importants és la racionalitat, és a dir, la prevalença de la raó com a valor fonamental i universal a nivell humà, que tots els humans posseïm i compartim.

4.b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots posar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.

Avui dia, per preparar una festa d’aniversari sorpresa, per comprar un regal... mentim. Ho fem amb bona voluntat i ningú ho considera un mal acte, tot al contrari, mentim per a aportar benefici a alguna altra persona. Segons Kant, la bona voluntat no és motiu suficient per mentir ja que mentir no forma part del deure d’una persona, per tant, jo crec que actualment volem i defensem la llei universal de mentir en molts casos i ho fem sense ni pensar el que pot arribar a comportar. D’altra banda, una gran part de la població desitjaria tenir una llei universal que no permetés la violència a cap nivell, però si tots la volguéssim, la violència ja no es produiria, perquè tots defensaríem la negociació i el diàleg com a únic mètode de lluita. En conclusió, crec que a vegades les lleis universals serien molt útils però és molt difícil trobar una llei universal acceptada per a tothom ja que hi ha diferències entre societats i poblacions i les lleis d’un poble s’han de fer d’acord amb la majoria del poble i l’ús de la raó, ja que això és llibertat i autonomia, valors defensats durant la il·lustració.

Mònica Font