POSA’T A PROVA:

(introducció) “En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindre prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera? I ben aviat em convenço que

1ª tesi: bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir,

ja que (connector, ens indica una argumentació)

1er argument: no hi hauria cap promesa pròpiament parlant,

perquè (connector, ens indica una argumentació)

2on argument: seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures,

ja que (connector, ens indica una argumentació)

3er argument: no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.

Per tant (connector, ens indica conclusió)

2ª tesi, tesi final: tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.”

ACTIVITATS

1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes de les idees de l’autor.

El text aplica la ètica kantiana a una situació quotidiana: mentir per sortir d’un mal pas. Kant defensava que un dels imperatius categòrics del deure era “Actuar sempre de manera que aquesta acció es pugui convertir en una llei universal”. Llavors aplica aquesta màxima a la seva situació, i conclou que no és una bona opció ja que si mentís i el fet de mentir per sortir d’un mal pas es convertís en llei universal i tothom actués així, això seria perjudicial ja que o bé no creuria a la gent o be ningú el creuria a ell.

2. Explica el context filosòfic en el que se situa el pensament de l’autor.

Kant va viure en el segle XVIII, en un període de grans canvis (com la revolució francesa), durant la il·lustració, un moviment que adopta una postura crítica davant l’ordre establert, la recerca de la naturalesa a través de la raó. Es basa en el racionalisme, l'optimisme, l'autonomia i la llibertat. Kant va ser considerat un dels màxims exponents alemanys d’aquest moviment.

4. b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal de mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un  món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes pots exposar en quina mesura són actuals , en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.

Actualment, tot i que moltes persones pensin d’acord amb Kant, la majoria de la població no compleix la seva ètica i menteix, ja sigui des d’una mentida petita i amb bona intenció com ara dir-los als nens petits que el Pare Noel existeix, fins a mentides com les que diuen els polítics. Jo personalment opino que mentir és correcte en depèn de quines situacions, però costa trobar un criteri per establir en quines situacions serà millor mentir i en quines no. Una manera de distingir aquestes situacions seria per exemple, mentir quan a la persona a la qual mentim no li portarà cap benefici saber la veritat, si no que al contrari, la perjudicarà. Si no és així, mentir no és una bona opció ja que després les conseqüències de la mentida acostumen a ser pitjors que la veritat.

En un món multicultural com el nostre podríem desitjar lleis universals utòpiques com ara el respecte entre les diferents cultures, no fer que ningú se senti víctima de la discriminació o el racisme, o coses tant simples com ajudar a la gent per el carrer, coses que sembla que la nostra societat no es capaç de fer o no vol fer l’esforç d’intentar-ho.

Marta Serra