EL DILEMA DEL TRAMVIA

En el dilema del tramvia se’ns presenten dues situacions. En la primera trobem cinc persones al mig de la via, per lo qual si seguim endavant moriran totes, però tenim la opció de prémer un botó i fer que el tramvia es desviï cap a un a altra via en la que només hi ha una persona. Si jo fos el conductor, escolliria desviar el tramvia, ja que com que no conec personalment a cap de les 6 persones, no tinc cap influència de caire emocional en les meves decisions, que puc analitzar i portar a terme de forma completament racional i utilitarista, buscant la felicitat per el major nombre de persones. La segona situació és una mica diferent. També tenim a cinc persones en mig de la via a punt de morir, però la manera de salvar-les és tirar un home gras al mig de la via. La diferència és que abans no matàvem directament a la víctima, canviàvem la direcció del tren i el dany col·lateral era que ell perdés la vida, però ara hem de fer una acció que directament matarà a l’home gras, i aquí ja es complica la cosa, perquè si li hem de donar una empenta vol dir que estem al seu costat, i llavors per quin motiu té que ser ell i no jo mateix el que es tiri a la via? En aquest cas jo assumiria que la vida de les altres cinc persones no puc salvar-la fent caure l’home gras a la via ja que les meves emocions hi intervenen, i després quedaria a la meva consciència el fet de haver estat el responsable directe de la seva mort.


Marta Serra