POSA'T A PROVA (p.206)

‘En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure (és correcte mentir? Es pot incloure en el nostre deure?), en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (objectiu, acte) (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera?

(Tesi1) I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però que no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, (argument 1) ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures ja que no creurien el meu fingiment, (admetre una mentida com a excepció comportaria deixar de creure en la veracitat del que es diu i, per tant, desapareixerien les promeses i l’ètica)

(Tesi 2) o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda. (si creiessin les meves mentides, em dirien mentides à peix que es mossega la cua)

(Tesi conclusiva) Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.’(si una persona deixa de ser ètica en un moment, qualsevol pot deixar-ho de ser i es trenca amb el sistema)

Adaptat de KANT, Fonamentació de la metafísica de costums, capítol I

QÜESTIONS

1. Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les i relaciona-les amb algunes de les idees de l’autor.

El text es basa en demostrar de manera lògica i justificada que mentir, encara que sigui amb bona voluntat, no forma part del nostre deure perquè mentir trenca amb el sistema ètic. El deure no té ni pot tenir excepcions i això es tradueix en que no es pugui mentir ni una sola vegada perquè si així fos, tothom podria mentir i tothom acabaria mentint fent que no es creies en promeses ni en la veracitat del que diu ningú.

2. Explica el context filosòfic en què se situa el pensament de l’autor del text.

L’autor del text, Kant, és un dels màxims pensadors il·lustrats, que viu al llarg del segle XVIII. La il·lustració és un període de trencament on es creu en tres valors fonamentals, l’autonomia, la racionalitat i la llibertat. Quant a l’autonomia, es defensa que cadascú s’ha de valdre per un mateix i es mostra la influència del “jo” cartesià, un jo amb personalitat pròpia i llibertat total, sempre i quant no es trepitgi la dels altres. Un dels punts més importants és la racionalitat, és a dir, la prevalença de la raó com a valor fonamental i universal a nivell humà, que tots els humans posseïm i compartim.

4.b) Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots posar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.

Avui dia, per preparar una festa d’aniversari sorpresa, per comprar un regal... mentim. Ho fem amb bona voluntat i ningú ho considera un mal acte, tot al contrari, mentim per a aportar benefici a alguna altra persona. Segons Kant, la bona voluntat no és motiu suficient per mentir ja que mentir no forma part del deure d’una persona, per tant, jo crec que actualment volem i defensem la llei universal de mentir en molts casos i ho fem sense ni pensar el que pot arribar a comportar. D’altra banda, una gran part de la població desitjaria tenir una llei universal que no permetés la violència a cap nivell, però si tots la volguéssim, la violència ja no es produiria, perquè tots defensaríem la negociació i el diàleg com a únic mètode de lluita. En conclusió, crec que a vegades les lleis universals serien molt útils però és molt difícil trobar una llei universal acceptada per a tothom ja que hi ha diferències entre societats i poblacions i les lleis d’un poble s’han de fer d’acord amb la majoria del poble i l’ús de la raó, ja que això és llibertat i autonomia, valors defensats durant la il·lustració.

Mònica Font