CRÍTICA DE LA ANTIDEMOCRÀCIA DE PLATÓ

Les ideologies de Plató i la seva posició social són les causants de la seva oposició a la democràcia. Per una banda, Plató pertanyia a la aristocràcia, classe social que es veia desafavorida amb aquesta forma de govern. Per l’altre banda, aquest filòsof era partidari de l’educació específica de el talent innat de cadascú per arribar a l’areté, cosa que implicava que fossin els filòsofs qui governessin i ajudessin de manera justa per tothom al desenvolupament d’aquesta educació. De la mateixa manera, això ens està dient que només existeix una persona amb les qualitats innates per ser excel·lent governant un país i la democràcia està burlant aquesta ideologia dient-nos que tothom pot arribar a governar. Plató era partidari de el dogmatisme, per la qual cosa només existia una veritat única i irrefutable. La democràcia es torna a posar en contra de això.

Jo estic d’acord amb la idea de Plató en contra de la democràcia però crec que si a Espanya sestà donant aquesta forma de govern és perquè és la menys dolenta. La democràcia te els seus punts a favor i en contra. Com a punts a favor podríem dir que és un sistema de igualtat que dona la possibilitat a tothom de ser escoltat, encara que això també pot arribar a ser un punt en contra, ja que hi ha molta gent que no està capacitada per tirar endavant el país i la democràcia permet que ho pugui arribar a fer.

Si em tingués que decantar cap a algun costat, seria cap a les idees de Plató, encara que no dono tot el meu suport als seus arguments per defensar la antidemocràcia. 

Laura Vilar

LA REPÚBLICA DE PLATÓ: DIÀLEG ENTRE SÓCRATES I GLAUCÓ

En aquest fragment de l’obre de Plató, “la república”, veiem reflexades les idees d’aquests filòsof. Per fer-ho, Plató, utilitza, a l’igual que Sòcrates, el diàleg entre el mateix Sòcrates i Glaucó,  i la comparació de les persones amb els gossos. A partir d’això ens aporta 4 idees principals.

La importància del coneixement. Plató ens diu que de manera innata tothom ha de tenir coneixement i per tant ser un filòsof, ja que la filosofia és la base de tot i qui no té coneixement és un mediocre. És per això que Plató també creu que qui governi a de ser filòsof, perquè només qui ho és pot pensar de manera justa i per tothom, per tal de crear una societat on no hi hagin injustícies.  Aquesta idea és totalment antidemocràtica, pel fet de que Plató creu que els ciutadans no poden triar qui els governa, perquè ningú ho faria bé, a no ser que fos un filòsof, però ells no es presenten a les eleccions perquè són antidemocràtics.

L’estructura de la realitat ha de ser de desigualtat i jerarquia. Plató estableix la idea de que la realitat, per naturalesa, sempre es presenta jerarquitzada, ja que no hi ha igualtat i les diferencies no es poden posar en dubte perquè són naturals i no es pot anar en contra de la naturalesa. Per explicar-nos aquesta idea, Plató utilitza la comparació entre un gos i una persona. Ens diu que l’únic que tenen en comú és que els dos tenen un areté, però tot i això l’home sempre serà millor i estarà en una posició jeràrquica més alta que el gos. Segons Plató, a la punxa de la piràmide jeràrquica se situaria el rei, que seria un filòsof, després vindrien els guardians, que són els militars, i per últim els productors.

Una altre idea exposada per Plató, és la de la paideia. La paideia consisteix en l’educació del talent innat d’una persona perquè pugui arribar a ser excel·lent en aquell aspecte (areté). Plató ens deia que tothom neix amb un talent innat i que és feina dels filòsofs (per això han de governar) educar i desenvolupar aquests talent per poder arribar a l’areté. Per tant, una persona que neix amb el talent de dibuixar ha de rebre una educació específica per potenciar aquest talent, ja que aquesta persona només podrà dedicar-se a dibuixar perquè és en la única professió que serà excel·lent. Plató ens diu que cal un bon mestre que et vagi orientant i guiant amb el mètode de la irona i la maièutica per descobrir el teu talent innat i desenvolupar-lo.  

En aquest text plató també ens parla de les qualitats que han de tenir els militars. Per explicar-ho posa l’exemple de els gossos guardians, que segons ell han de posseir qualitats oposades i saber utilitzar cadascuna en el moment oportú. Per exemple, els gossos guardians han de ser dòcils i afectuosos amb els seus amos, però han de saber identificar l’enemic i tornar-se agressius i salvatges cap a ell. Si el gos no posseeix aquestes qualitats innates mai podrà arribar a l’areté com a gos guardià.  

Laura Vilar 

VOCABULARI DE SÒCRATES

• Concepte: essència del que és vertader.
• Definició universal: Proposició que té per objecte explicar les notes que té un concepte universal.
• Dialèctica: Art del diàleg dirigit al descobriment de la veritat.
• Docta Ignorància: Estat d’acceptació de la ignorància pròpia.
• Dogmatisme: Tendència filosòfica que defensa la idea que existeixen les veritats absolutes.
• Essència: principi metafísic constitutiu del real
• Examen (vida): diàleg, on s’examinen les opinions per arribar al veritable saber.
• Generalització: Trobar el que és comú en un conjunt de coses.
• Ignorància: persona que no és savia. Es distingeix entre l’ignorant absolut, que no sap que no sap, i l’ignorant docte, que sap que no sap, el primer pas per arribar a la saviesa.
• Inducció: Raonament lògic que ens permet formular generalitzacions.
• Intel·lectualisme moral: Teoria que afirma que qui fa el mal és per ignorància.
• Ironia: Part del mètode socràtic que consisteix en fer veure a algú que no sap res mitjançant el diàleg.
• Justícia: Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat. Principal valor moral segons Sòcrates.
• Llevadora (d'ànimes): Persona que ajuda a extreure els coneixements latents a l’ànima de les persones.
• Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg.
• Mètode: manera de fer descobrir la veritat i els coneixements a altres persones mitjançant del diàleg.
• Universalisme Étic: Teoria que defensa que els valors morals existeixen i no són relatius.
• Valor moral: El que dona sentit a la vida humana, segons Sòcrates.
• Veritat: Allò que realment és, realitat. El que no es pot posar en dubte ni relativitzar
• Virtut: Qualitat moral que ens porta al a felicitat. Saber fer el bé.

PLATÓ I FILÒSOFS ANTERIORS

Idees de PLató compartides amb filòsofs anteriors:

• HERÀCLIT: 
• La realitat està sotmesa a un canvi constant.

realitat = aparença (conjunt d'objectes que s'obereixen als sentits)

• PITÀGORES: 
• Importància de les matemàtiques i la geometria (coneixements superiors i alliberadors)
• CATARSI (teoria de la transmigració de l'ànima): Purificació de l'ànima mitjançant coneixement matemàtic i dialèctic perquè l'ànima pugui tornar al món superior d'on prové i lliurar-se del cos. Ex: Lema de l'Acadèmia: "que no entri ningú que no sàpiga geometria".

• PARMÈNIDES: 
• Distingeixen dues vies:
• Via de la opinió (DOXA) = via d'accés al món sensible
• Via de la veritat (EPISTEME) = via d'accés al món intel·ligible
• Ésser de Parmènides = idees de Plató (úniques, eternes, immutables)

• ANAXÀGORES:
• NÔUS = antecedent del DEMIÜRG (introdueix un odre racional i una finalitat en la visió cosmològica)

• SÒCRATES:
• Rebuig als Sofistes per:
• L'utilitarisme
• L'actitud sensista, subjectivista i relativista
• Mètode del diàleg = fer preguntes a l'interlocutor:
• Ironia
• Maièutica
• Orientacióde l'educació cap a la felicitat i el coneixement de la veritat.

Mònica Font

CRÍTICA DE LA ANTIDEMOCRÀCIA DE PLATÓ

Plató rebutja la democràcia per un doble motiu. Per una banda, la democràcia va ser el sistema polític que va permetre la mort de Sòcrates, del qual Plató va ser deixeble i va mantenir una relació molt estreta, per tant, si aquest sistema va permetre la mort d'un gran savi segons Plató, aquest sistema no és ni molt menys just o eficaç. Per altra banda, Plató pertanyia a l'Aristocràcia, una classe social que vetllava per mantenir els seus privilègis i per seguir tenint el domini econòmic, per tant, ja venia de família el no veure gens favorable un sistema que igualés tots els ciutadants. Segons la meva opinió, la democràcia és un dels millors sistemes de govern, però està molt lluny de la perfecció. La base de la democràcia és una molt bona educació per a tothom, per assegurar la presència d'un criteri raonat alhora d'escollir els governants, i això és utòpic perquè no hi ha recurssos suficients ni tants mestres bons per proporcionar el desenvolupament de les eines necessàries per arribar al coneixement a tothom. Per altra banda, també és utòpic perquè confia en la bondat, i pent tant, en la saviesa dels governants, ja que aquests volen accedir al poder i poden actuar per aconsseguir arribar-hi abans que per millorar la societat. Aquests últim problema succeeix en totes les formes de govern en les quals hi ha un governant ja que aquest tendirà a procurar el seu benestar econòmic per davant del bé de la societat. Per això, Plató proposa el model polític del filòsof rei, és a dir, tenir com a governant a un rei que sigui filòsof i que per tant, és savi i coneixerà i aplicarà la justícia correctament. A partir d'aquí, el problema és com assegurar-nos que el rei serà un bon filòsof i com fer que el poble accepti aquest sistema que no els proporciona igualtat. En definitiva, crec que Plató tenia raó al criticar negativament la democràcia, però no estic d'acord amb el mètode que ell proposava perquè crec que no és gens viable ja que no estalvia els problemes de la democràcia (egoïsme difícil de controlar del governant i falta de recursos per una bona educació) i afegeix la rehibindicació de la igualtat de les classes més humils.

Mònica Font

PLATÓ I ELS FILÒSOFS ANTERIORS



Plató aprofita les idees d’alguns dels filòsofs anteriors a la seva època i les adapta al seu mode de pensament:

HERÀCLIT

ü  canvi continu de les coses, tot i que es tracta d’un canvi provocat pels sentits (realitat aparent).

PITÀGORES

ü  gran importància a les matemàtiques i la geometria.

ü  teoria pitagòrica que tracta sobre la catarsi, és a dir, la purificació de l’ànima per mitjà del coneixement matemàtic i dialèctic per tal d’arribar novament a una vida superior, de la qual havia sigut expulsada en quedar empresonada al cos humà.

PARMÈNIDES

ü  les dues vies per arribar al coneixement

o   Via de la veritat: guiada pel coneixement i la raó

o   Via de la opinió: influenciada pels sentits que ens fan concebre una falsa realitat.

ANAXÀGORES

ü  la intel·ligència natural que crea Anaxàgores (nous) evoluciona al demürg platònic.

SÒCRATES (persona més influent en la seva manera de pensar à va ser el seu mestre).

ü  Rebuig cap a les idees sofístiques

ü  Ús de mètodes com la ironia i la maièutica per tal d’arribar al coneixement de la veritat.

ü  Educació orientada per aconseguir la felicitat (el coneixement de la veritat porta a la virtut i aquesta porta a la felicitat).

Sara Tormo

A FAVOR O EN CONTRA DE LA DEMOCRÀCIA?

Com en molts altres aspectes de la filosofia platònica, estic d’acord amb el plantejament que fa aquest filòsof pel que fa a la instauració d’un model d’organització de la societat on no hi puguin haver injustícies.

Actualment vivim en un món conformista, on no es posa en dubte la justícia que envolta a la realitat vigent. Per tant, les persones s’han acostumat a romandre sense practicar la filosofia i conseqüentment, sense qüestionar-se si allò que està instaurat per costum és just o no.  Aquesta situació ha desencadenat un conjunt de fets, alguns dels quals s’han manifestat recentment, com per exemple la trama de corrupció política, provocada per l’ascens al poder de persones que no estaven capacitades per governar i que exposen a la llum les injustícies que s’han donat a arrel d’una elecció democràtica. Per tant, crec que no seria equívoc afirmar que sovint la decisió democràtica no sempre escull la opció més adequada, és gairebé el contrari.

Respectant sempre totes les altres possibles opinions davant d’aquest fet, segons el meu criteri no és lícit que el vot d’una persona culta, amb coneixement sobre la política i enterat de les possibles conseqüències que portarà el seu vot tingui el mateix pes que el d’una persona sense cap coneixement al respecte i que hagi pogut ser influenciada per qualsevol campanya política per recaptar partidaris ignorants que no tenen uns ideals fixats.

Amb la instauració de la República, són aquestes situacions les que es pretén evitar.

És possible que algunes persones no estiguin d’acord amb la idea que planteja Plató en quant a la divisió jerarquitzada de la societat provinent de les desigualtats amb les quals ens crea la natura, però en tot cas són aquestes persones que es troben exercint un càrrec més elevat del que dicta el seu talent innat (càrrec que no els correspon) les que s’oposaran a aquest sistema. D’aquesta manera, s’aconseguiria que cada persona es dediqués a realitzar la tasca que millor sap exercir, abolint així la gran quantitat de injustícies que ens envolten, moltes de les quals no en som ni conscients.

Per tant, finalment, crec que la República suposaria la solució a la greu crisi que pateix la política en el nostre país ja que ampliaria les fronteres que hi ha establertes pel que fa a l’aplicació d’una verdadera justícia.

Sara Tormo

PLATÓ I ELS FILÒSOFS ANTERIORS

HERÀCLIT

• tota la realitat està sotmesa a un canvi incessant
• la realitat és un conjunt d'objectes que s'ofereixen als sentits ("món sensible")

PITÀGORES

• importància de les matemàtiques i la geometria 
• la purificació de l'ànima mitjancant el coneixement matemàtic i dialectic 

PARMENIDES

• doxa: Via de l'Opinió: accés al món sensible
• episteme: Vila de la Veritat: accés al món intel·ligible 

ANAXÀGORES

• nous: causa del moviment

SÒCRATES

• rebuig dels sofistes
• diàleg per indagar en problemes filosòfics (ironia i maièutica) 

LAURA VILAR 

LES MATEMÀTIQUES S'INVENTEN O ES DESCOBREIXEN?

Segons Plató, les matemàtiques no s'inventaven, res era creat sinó que tot existia prèviament. Per això, qualsevol teoria o procediment ideat per resoldre problemes no era més que una realitat existent, plasmada de manera entenedora per a tothom. Tot i que si  suposem que les coses es descobreixen, algú té que haver-les creat primer, per permetre que fos descobert. O potser ja existien, són una cosa que ha existit des que el món va començar a existir. Jo estic més o menys d’acord amb aquesta teoria, ja que no pots treure del no res una sentència inventada i esperar que sigui veritable. Pitàgores no va anar provant fins que el destí va fer que afirmes que la suma dels catets al quadrat és igual a la hipotenusa al quadrat, sinó que això va ser fruit de infinites deduccions sobre coneixements preexistents descoberts o per ell mateix o per altres matemàtics. Res no es crea ni es destrueix, ni els pensaments i els coneixements, per tant tot el que sabem és perquè ho hem descobert degut a que hem arribat al coneixement, un coneixement present sense que ningú n’hagués notat encara l’existència.

Ara tots sabem que d’aquí a uns anys, tant si són 10 com 600, es descobrirà la cura per el càncer, i ho afirmem perquè sabem que el remei existeix, el que passa és que la capacitat de la intel·ligència humana encara no hi ha arribat, tot i que amb esforç i a través de petites descobertes com les que es duen a terme ara en molts llocs del món, la humanitat aconseguirà descobrir aquest coneixement, igual que ho ha fet amb les matemàtiques.

Marta Serra

LES MATEMÀTIQUES LES INVENTEM ELS HUMANS O LES DESCOBRIM?

Segons Plató, les matemàtiques les descobrim ja que són una realitat i per tant, només cal descobrir-les per conèixer-les. La meva opinió no és del tot contraria a aquesta ja que crec que l'essència de la matemàtica existeix i la nostra tasca consisteix només en trobar una manera de representar-la perquè pugui ser interpretada per tothom de la mateixa manera, per tant, inventem una simbologia determinada i universal compatible amb les matemàtiques i que estigui subjecte a canvis. Si pensem en els orígens de les matemàtiques toparem amb els primers comerciants que volien contabilitzar les seves mercaderies i feien marques a pals per tal de fer-ho, això demostra que les matemàtiques ja existien i que el que els homes van fer va ser buscar una manera de representar allò tan extrany que nosaltres hem denominat matemàtiques, crear un conveni per utilitzar tots el mateix criteri i simplificar-ne l'ús per evitar eines com els pals. 


Per altra banda, les matemàtiques han estat sotmeses a canvis constants, com per exemple, sempre s'havia dit que si es dividia un nombre per ell mateix, el resultat era 1, fins que es va descobrir que amb l'infinit això no es complia, i que per tant, s'havia de canviar el que s'havia afirmat anteriorment. Això demostra que els humans inventem els mètodes per descobrir-les, perquè si nosaltres les descobríssim directament, no tindria sentit haver de rectificar o aclarir perquè voldria dir que no hem descobert una realitat, i per tant, no hem descobert res, sinó que simplement hem inventat i el resultat ha estat inútil o incomplet.

Mònica Font

LES MATEMÀTIQUES SÓN UN INVENT O UN DESCOBRIMENT PER A L'HOME?

Un tema de debat que ha estat present a la filosofia i s’ha qüestionat molt és si les matemàtiques constitueixen un invent per l’home o, pel contrari, han estat descobertes.

Segons el meu criteri, estic a favor de les idees platòniques, és a dir, crec que les matemàtiques ja existien abans que algú les descobrís. Una de les característiques de l’ésser humà que porta a pensar el contrari és l’egocentrisme propi de la nostra espècie. Els éssers humans, en general, es creuen superiors als fets que els envolten i són incapaços de concebre la idea que alguna cosa existeix independentment de la seva existència.

Les matemàtiques han anat evolucionant al llarg del temps, i no perquè una persona les inventés seguint el seu instint, sinó que es tracta d’un fet semblant al que passa amb la ciència, que poc a poc, a mesura que la disponibilitat de recursos eficients per conèixer la veritat de les coses amb una major precisió augmenta, es va fent més fàcil el camí cap al descobriment de fets existents als quals encara no s’ha pogut arribar a donar explicació.

Per tant, en conclusió, crec que l’egocentrisme, guiat pels sentiments, fan concebre una realitat aparent on la figura de l’esser humà es veu clarament alçada i situada al centre de totes les coses i es resta importància a la realitat pròpia que constitueixen fets com les matemàtiques, que no necessiten de la intervenció humana per existir.

Sara Tormo

CRÍTICA A LA ANTIDEMOCRÀCIA DE PLATÓ

Plató defensa la idea que la naturalesa ens crea desiguals, diferents. Aquestes diferències són la causa de la jerarquia existent en la societat. Per Plató, anar en contra d’aquesta jerarquia és anar en contra la naturalesa. Per a ell, no té sentit que els ciutadans que no posseeixin coneixement i molt menys areté en filosofia no tenen que tenir el dret a escollir els seus governants, ja que la seva tria no seria beneficiosa per la resta del col·lectiu. Aquí és on podríem contradir els seus arguments, defensant que la elecció de cadascú depèn de les seves necessitats, però penso que Plató, al creure en el dogmatisme, assumia que la veritat és única i universal, per tant l’únic que s’ha de fer és escollir un governant que conegui aquesta veritat, i a través de la educació, fer veure als ciutadans contraris que aquesta és la millor opció.

Per què sigui antidemocràtic, no vol dir que Plató defensi una dictadura o una repressió ni cap cosa semblant, simplement creu que la persona que governa, tot i ser imposada per uns quants, és una imposició correcta ja que la persona és escollida per el seu areté en quant a governar, i per tant suposem que aquesta persona sabrà organitzar la societat de manera que tots els ciutadans surtin beneficiats independentment de les necessitats individuals que tinguin.

Si es mira del punt de vista que acabo d’exposar, jo penso que Plató tenia idees encertades, que tot el que ell afirma té sentit, ja que un governant amb les característiques que ell descriu, realment tindrà la capacitat per portar la societat cap a un millor nivell.

Tot i estar d’acord en aquestes idees, jo ara mateix estic a favor de la democràcia ja que en una societat actual com la espanyola, implantar la utopia socràtica és absolutament impossible, tant per trobar governants adequats que no es deixin corrompre pel poder i les influències, com per la tasca de educar a la població per tal que arribi a la excel·lència en les habilitats que domina i perquè vegi que aquesta utopia és el camí correcte, ja que els ignorants malauradament no són una minoria en el nostre país i educar-los a tots és una tasca irrealitzable, sobretot perquè s’ha de tenir en compte que, quan la seva pròpia ignorància els porta a no voler arribar a cap coneixement, no hi ha res a fer.

La democràcia no és un excel·lent sistema de govern, iguala els vots de els individus amb coneixements als vots dels ignorants, cosa inconcebible per a Plató, però aquest fet es veu atenuat ja que el percentatge d’abstenció proper al cinquanta per cent de la població és degut a que aquests ignorants no es preocupen ni per escollir els seus governants (a no ser que la Belén Esteban fes acte de presència en les properes eleccions, fet que revolucionaria el galliner i arrossegaria a aquest sector de població a les urnes) així que la decisió d’escollir al millor cap de govern queda, més o menys, en les mans dels individus amb mínims coneixements, que ja és alguna cosa.


Marta Serra

PLATÓ I ELS FILÒSOFS ANTERIORS:

Heràclit: tenen en comú l’acceptació del canvi incessant de la realitat, tot i que aquesta és només una aparença (món sensible) que percebem amb els sentits.

Pitàgores: tenen en comú la importància que li donen a les matemàtiques i la geometria. Plató assumeix teories dels pitagòrics com ara la de la catarsi, la purificació de l’ànima mitjançant el coneixement matemàtic i dialèctic per tornar al món superior en el que vivia abans de empresonar-se en el nostre cos.

Parmènides: Plató accepta la idea de Parmènides que existeixen dues vies del coneixement, la via de la opinió (doxa, món sensible) i la de la veritat (episteme, món intel·ligible). També adopta d’aquest filòsof la definició de les idees com a úniques, eternes i immutables.

Anaxàgores: a partir del nôus sorgeix el demiürg platònic, amb característiques semblants (introdueix ordre racional a la realitat)

Sòcrates: compartien el rebuig als sofistes per l’utilitarisme, l’educació amb la finalitat d’obtenir èxit en la política i l’actitud sensista, subjectiva i relativista d’aquests. També compartien el mètode del diàleg (combinació entre ironia i maièutica) per a indagar en els problemes filosòfics.

Marta Serra

LA REPÚBLICA DE PLATÓ: DIÀLEG ENTRE SÓCRATES I GLAUCÓ.

En aquest fragment de la República, Plató, a través de la conversa entre Sòcrates i Glaucó, mostra, amb l’exemple dels guardians (militars) atenencs i les qualitats d’aquests, les seves idees que es basen en una possesió innata de coneixement que només es desenvolupa gràcies a una educació específica i especialitzada (Paideia), que et permet arribar a l’excel·lència (areté) en allò en que tu tens qualitats per naturalesa. Per tant el coneixement és l’element clau que només s’obté a través de l’excel·lència. Els guardians en aquest cas, presenten facilitats naturals per realitzar la seva tasca, però només a través d’una bona educació aconseguiran ser realment bons guardians, igual que els ciutadans, que també necessiten ser educats.

Plató defensa que no es pot anar en contra de l’ordre de la realitat i la natura, i ja que aquesta ens crea desiguals, s’ha de respectar aquesta desigualtat que provoca, per un mateix aspecte o una mateixa habilitat, l’excel·lència en alguns essers i la mediocritat en d’altres. D’aquí surt la idea d’antidemocràcia de Plató, que defensa que ja que la natura ens crea amb desigualtats que constitueixen un ordre jeràrquic, no pot ser que el sistema de govern anul·li aquestes desigualtats. Plató afirma que la societat ja d’estar governada per gent escollida pels filòsofs, gent que té la tasca de defensar la ciutat segons el seu areté, que implica el coneixement necessari per evitar les injustícies en la societat. Per sota dels governants hi ha els guardians, que gràcies a l’excel·lència poden combinar qualitats que en un principi poden semblar contradictòries, com agressivitat i esperit pacífic. Argumenta aquesta idea amb l’exemple dels gossos, agressius amb els desconeguts i afables amb els amos. A la base de la piràmide trobem els productors, la resta de ciutadans.

Al llarg del text, Plató utilitza el diàleg, tècnica que li permet facilitar la comprensió als lectors o oients. El text està carregat de comparacions i analogies amb la finalitat de fer més entenedors i propers els arguments que es plantegen. Tots aquests arguments es veuen qüestionats i reafirmats amb la ironia, que per mitjà de la contradicció va intentant arribar a l’essència del que s’intenta comunicar. Per tots aquests aspectes, Plató és també una gran figura literària a banda de ser un gran filòsof.

Marta Serra

PLATÓ - DIÀLEG ENTRE SÒCRATES I GLAUCÓ

Aquest fragment de l’obra “La República” escrit per Plató reflexa les seves idees mitjançat un diàleg entre Sòcrates (el seu mestre) i Glaucó.

Posant com a exemple la professió dels guardians, es defensa el fet que les persones neixen amb un talent innat, que és el que han de desenvolupar per tal d’arribar a ser competents en allò que es fa i és missió d’aquests filòsofs detectar i potenciar aquests talents des de la infància de l’individu per mitjà d’una educació específica (paideia), fonamentada per la ironia i la maièutica (la persona ja posseeix un coneixement innat) i desenvolupar així el coneixement (que un ja posseeix a l’ànima) de la persona per poder arribar a l’excel·lència (areté).

El fet que siguin els filòsofs els encarregats de designar els talents i per tant, la posterior ocupació dels individus sense deixar lloc a la voluntat dels ciutadans mostra els ideals antidemocràtics representats per Plató.

Per altra banda, es defensa la idea que la natura ens crea desiguals i per tant, tot està organitzat en funció d’aquest ordre jeràrquic. Aquesta jerarquització depèn dels diferents nivells de coneixement dels individus i ja que, com s’ha dit, la natura ens crea desiguals, sempre es trobarà areté (excel·lència) i mediocritat en qualsevol dels éssers que formen el nostre planeta. Al capdamunt d’aquesta jerarquia es troben els governants, que han de practicar la filosofia, ja que la filosofia comporta coneixement i el coneixement comporta excel·lència, que és necessària per tal que no hi hagin injustícies. Posteriorment es troben els guardians (militars) i els productors, el quals també han de practicar la filosofia per arribar al coneixement però cadascun al seu nivell.

En el text es fica com a exemple el guardià i el gos, que per una banda són molt pacífics i afectuosos amb les persones que coneix, però molt agressius també amb aquells que no coneix. Per tant, en aquest cas, es compleix que el coneixement els fa arribar a l’excel·lència i per tant, a concebre dues habilitats aparentment contradictòries. En conseqüència, un guardià o un gos que no posseís l’areté, només sabria reaccionar d’una de les dues maneres i per tant, no podrien arribar a actuar correctament en la seva plenitud (serien mediocres) i es produirien injustícies.

Plató mostra en el seu diàleg com Sòcrates crea un estat de contradicció per a Glaucó mitjançant preguntes ben dirigides que el porten a adonar-se de la seva ignorància i, un cop es troba en l’estat de dogta ignorància, descobrir la veritat (ironia).

En conclusió, Plató aspira a formar un model de societat on totes les persones hagin sigut educades d’una manera específica en funció del seu coneixement innat i abolir així les injustícies.

Sara Tormo

ACTIVITATS DE REPÀS: SÒCRATES I SOFISTES

1.Explica detalladament com és l’ensenyament i el coneixement pels sofistes. A més a més, compara la concepció del coneixement com a procés amb l’ésser immutable de Parmènides.  

Els sofistes consideraven que la formació i ensenyament d'un individu integrava tots els coneixements, enfocats a crear una nova forma d’ésser humà. Això s’oposa completament a la idea de l’ésser immutable de Parmènides s’oposa ja que els sofistes creuen que el coneixement és un procés, ja que anava connectat amb el temps, i que no hi només una veritat, sinó que depèn de qui la formuli, ja que els coneixements són relatius degut a que estan basats en les sensacions.

3.Explica què són les antilogies i la diferència entre “arguments forts” i “arguments dèbils” de Protàgores.

Les antilogies són raonaments oposats que defensen que una cosa bona per a un determinat individu pot ser dolenta per a un altre.

Els arguments forts eren les idees plenament acceptades per la societat, que regien el pensament del poble ja que per tradició sempre s’han considerat com a bons. Els arguments dèbils eren els arguments que, tot i tenir els fonaments per a contraposar-se als arguments forts, no eren acceptats per la societat, o per els que la controlaven i sortien beneficiats de que la població els rebutgés. Són arguments que acostumaven a oposar-se a les idees i creences tradicionals.

6.Comenta la diferència entre ironia i maièutica.

La ironia i la maièutica són les dues parts diferenciades del mètode socràtic, tot i que mentre que la ironia és el mètode que utilitza Sòcrates per fer veure a algú que és ignorant a través de fer-li preguntes, la maièutica consisteix en ajudar a trobar la veritat a l’altre individu a través del diàleg, sense ensenyar res, ja que la veritat es troba dins de cadascú.

8.Compara les diferències entre les tesis i els mètodes de Sòcrates amb els sofistes.

Les principals diferències entre Sòcrates i els sofistes són que mentre Sòcrates creia que existia una veritat absoluta i intentava trobar-la, els sofistes pensen que la veritat depèn de cadascú, és relativa; mentre que Sòcrates intentava ajudar als individus a trobar la veritat, els sofistes en van fer una professió, van convertir el saber en una mercaderia i van començar a cobrar per transmetre els seus coneixements; i per últim, mentre que Sòcrates afirma que només sap que no sap res, admet la pròpia ignorància amb el propòsit d’arribar a la saviesa, els sofistes es consideraven a ells mateixos una savis amb coneixements privilegiats.

Marta Serra

Mots encreuats 2

VIDEOS DE SÒCRATES

Aquestes escenes de la pel·lícula sobre Sòcrates ens mostren la seva ideologia i la seva actitud envers la societat. Defensa l’intel·lectualisme moral, segons el qual la ignorància és la causa dels mals actes, qui fa el mal és perquè és un ignorant, per tant no hi ha delinqüents sinó ignorants. En conseqüència, només es pot ser feliç actuant bé, ja que la felicitat és la conseqüència de la bona acció, practicada amb la virtut. Aquestes idees reben també el nom de eudemonisme.

Més endavant apareix la ironia, que consisteix a fer preguntes a una persona perquè s’adoni que és ignorant. Aquest mètode sovint topava amb un gran problema, que és l’orgull humà que impedeix a molta gent d’admetre que és ignorant, ja que tots som orgullosos i tenim una visió deformada de nosaltres mateixos.

Finalment, en el seu judici, Sòcrates exposa la idea que només admetent la nostra pròpia ignorància podrem arribar a ser realment savis, és el primer pas cap a la saviesa. Amb això es defensa intentant evitar la seva mort, fent reflexionar al jurat sobre la seva condemna, intentant mostrar-los que ell mai va mirar pel seu propi interès i que tot el que va fer va ser intentar trobar la veritat.

Marta Serra

L'ANELL DE GIGES; PLATÓ

Aquest text expressa la idea que els homes som justos perquè temem les conseqüències que podríem tenir en la nostra societat al realitzar actes injustos, però defensa que, en eliminar la por al càstig, els actes de qualsevol persona esdevenen injustos, ja que mostrem la nostra naturalesa, regida per la llei de la supervivència. Aquesta idea s’il·lustra amb la llegenda de l’anell de Giges, un anell que atorga el poder de la invisibilitat, i que per tant, dóna la oportunitat de fer actes perjudicials pels altres però beneficiosos per un mateix, fent així que la persona que el té actuï injustament.

Jo penso que tot i que en el nostre dia a dia intentem ser justos, en molts moments posem els nostres interessos o els d’aquells que ens importen, per davant dels de la resta de la població, i per tant estic d’acord amb que al desaparèixer la por al càstig apareixen les nostres veritables intencions.

Marta Serra

MOTS ENCREUATS - SÓCRATES

A FAVOR DE HIPPIAS O DE CALICLES?

Jo penso que realment si analitzem els arguments en que es basa cadascun dels filòsofs, els dos tenen raó ja que tot i que, com defensa Hippias, la natura ens crea a tots amb una sèrie de característiques comunes, altres trets són únics en cada persona i ens distingeixen als uns dels altres, com apunta Calicles. 

Jo estic a favor de Hippias, penso que allò que ens iguala pesa més que allò que ens diferència, sobretot tenint en compte que moltes de les desigualtats que apreciem en la població son degudes a factors externs, com ara la incultura o l’analfabetisme deguts a la falta de mitjans o recursos, que, seguint amb aquesta visió ideal de la societat que tenia Hippias, podrien ser solucionades amb mesures de govern que afavorissin el fet que tots tinguem les mateixes oportunitats. Cal remarcar que tot i tenir les mateixes oportunitats, dependrà de l'individu l'aprofitar-les com és degut o no.

Tot i això, la societat en la que vivim està lluny de ser com la que planteja Hippias, des de temps remots, la jerarquia encapçalada per persones que es creuen amb més poder i per tant tenen més privilegis, com ara els religiosos, ha imposat les seves normes, i encara que la societat actual progressa, l’egocentrisme de l’home sempre predominarà.

Marta Serra

VOCABULARI DELS SOFISTES

Antilogia: modulació de l’home com ha mesura, allò que és bo per a uns pot ser dolent per als altres. Contradicció o paradoxa.

Convencionalisme: és la base de les lleis segons els sofistes, i veu els principis lògics en les lleis de la natura.

 Demagògia: forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades i en la manipulació de l’electorat.

Democràcia: règim polític en que sempre guanya la decisió majoritària.

Escepticisme: Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.

Gòrgies: filòsof sofista que seguia la corrent de l’escepticisme.

Isonomia: igualtat davant la llei.

llei natural: llei segons la qual els éssers estan configurats, tant en el comportament com en les relacions socials.

llei social: llei que fan els homes per organitzar la vida col·lectiva. Pot ser modificada, si la majoria ho decideix.

Nomos: és el que dicta les lleis social i la principal font de desigualtat entre els éssers humans.

Physis: és el que dicta les lleis de la natura i el principi de igualtat i fraternitat humana. Per naturalesa tots els homes som iguals.

Protàgores: filòsof sofista que seguia la corrent del relativisme.

Relativisme:  actitud en virtut de la qual hom no pren res com a absolut, per tant, no existeix una única veritat, sinó que és relativa per cadascú.

Retòrica: és l’art de la paraula, ja que pot ser utilitzada en molts sentits.

Sensisme: teoria sofística que dóna valor a la informació que s’obté per mitjà dels sentits.

 Sofista: filòsof primer considerat un sabi, i més tard un mentider i manipulador.

Monica Font, Marta Serra, Sara Tormo i Laura Vilar

VOCABULARI DELS PRESOCRÀTICS

4 Elements: són les arrels de tot, continguts en una esfera, segons Empèdocles.

Aigua: Principi de tot, és a dir, Arkhé, segons Tales de Milet.

Aire: Fonament de les coses, Arkhé, segons Anaxímenes.

Amor: Una de les forces i motors del món i font de creativitat segons Empèdocles.

Apeiron: Principi i element de totes les coses existents que conté la causa del naixement i la destrucció del món segons Anaximandre.

Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc., dictat pel capritx, normalment dels Déus.

Arkhé: Principi o element del qual es compon tot el que existeix, està situat en el principi temposar i és l’origen de tot.

Àtom: Segons Demòcrit, és la partícula indivisible i més petita que constitueix la realitat.

Canvi: Segons Heràclit, fluir continu de les coses que permet el moviment i la vida.

Dialèctica: art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques

Ésser: totes les manifestacions d’allò real.

Foc: segons Heràclit, arkhé, creador de vida, representació de llum i d’intel·ligència i metàfora del canvi.

Harmonia: unió, acoblament, un món ple d’oposicions que, tanmateix es conjuguen.

Homeomeria: segons Anaxàgores, llavors que componen tots els éssers. Són eternes i immutables, qualitativament diferents, poden dividir-se infinitament i posseeixen totes les formes, sabors i colors, però no tenen moviment.

Mite: Explicació fantàstica donada a un fet observat.

Necessitat: Qualitat, estat o condició del que és necessari. Resultat de la coacció, condició del bé i impossibilitat que una cosa no sigui com és.

No-ésser: tot allò que no és real.

Nombre: segons pitàgores, arkhé, origen de totes les coses que té una gran semblança amb el que existeix i amb el canvi. Raó i proporció de l’harmonia.

Nous: o intel·ligència, és, segons Anaxàgores, un principi d’ordre, com una mena d’amor, semblant al d’Empèdocles, però un amor intel·lectual que l’organització del cosmos impulsa.

Odi: segons Empèdocles, una de les forces i motors del món que disgrega i corromp.

Ordre: segons Heràclit, intel·ligència universal que deriva del logos.

Opinió (via): segons Parmènides, via de l’aparença, pròpia dels sentits, i que no permet arribar a l’autèntic coneixement.

Physis: naturalesa, conjunt de tot el que existeix.

Panta rei: segons Heràclit, tot flueix, tot canvia

Termes oposats: seogns Heràclit, termes aparentment contraris, harmonitzats per el foc, metàfora del logos.

Transmigració: segons els pitagòrics, pas de l'ànima del qui es mor a un altre cos humà, animal o vegetal, segons la doctrina de la metempsicosi.

Veritat (via): segons Permènides, terme que no té fonament en l’experiència, que és invariable, eterna, transitada per la raó i que permet arribar al coneixement.

MÒNICA FONT, MARTA SERRA, SARA TORMO, LAURA VILAR