Segons Plató, les matemàtiques no s'inventaven, res era creat sinó que tot existia prèviament. Per això, qualsevol teoria o procediment ideat per resoldre problemes no era més que una realitat existent, plasmada de manera entenedora per a tothom. Tot i que si suposem que les coses es descobreixen, algú té que haver-les creat primer, per permetre que fos descobert. O potser ja existien, són una cosa que ha existit des que el món va començar a existir. Jo estic més o menys d’acord amb aquesta teoria, ja que no pots treure del no res una sentència inventada i esperar que sigui veritable. Pitàgores no va anar provant fins que el destí va fer que afirmes que la suma dels catets al quadrat és igual a la hipotenusa al quadrat, sinó que això va ser fruit de infinites deduccions sobre coneixements preexistents descoberts o per ell mateix o per altres matemàtics. Res no es crea ni es destrueix, ni els pensaments i els coneixements, per tant tot el que sabem és perquè ho hem descobert degut a que hem arribat al coneixement, un coneixement present sense que ningú n’hagués notat encara l’existència.
Ara tots sabem que d’aquí a uns anys, tant si són 10 com 600, es descobrirà la cura per el càncer, i ho afirmem perquè sabem que el remei existeix, el que passa és que la capacitat de la intel·ligència humana encara no hi ha arribat, tot i que amb esforç i a través de petites descobertes com les que es duen a terme ara en molts llocs del món, la humanitat aconseguirà descobrir aquest coneixement, igual que ho ha fet amb les matemàtiques.
Marta Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario