VOCABULARI DE SÒCRATES

• Concepte: essència del que és vertader.
• Definició universal: Proposició que té per objecte explicar les notes que té un concepte universal.
• Dialèctica: Art del diàleg dirigit al descobriment de la veritat.
• Docta Ignorància: Estat d’acceptació de la ignorància pròpia.
• Dogmatisme: Tendència filosòfica que defensa la idea que existeixen les veritats absolutes.
• Essència: principi metafísic constitutiu del real
• Examen (vida): diàleg, on s’examinen les opinions per arribar al veritable saber.
• Generalització: Trobar el que és comú en un conjunt de coses.
• Ignorància: persona que no és savia. Es distingeix entre l’ignorant absolut, que no sap que no sap, i l’ignorant docte, que sap que no sap, el primer pas per arribar a la saviesa.
• Inducció: Raonament lògic que ens permet formular generalitzacions.
• Intel·lectualisme moral: Teoria que afirma que qui fa el mal és per ignorància.
• Ironia: Part del mètode socràtic que consisteix en fer veure a algú que no sap res mitjançant el diàleg.
• Justícia: Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat. Principal valor moral segons Sòcrates.
• Llevadora (d'ànimes): Persona que ajuda a extreure els coneixements latents a l’ànima de les persones.
• Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg.
• Mètode: manera de fer descobrir la veritat i els coneixements a altres persones mitjançant del diàleg.
• Universalisme Étic: Teoria que defensa que els valors morals existeixen i no són relatius.
• Valor moral: El que dona sentit a la vida humana, segons Sòcrates.
• Veritat: Allò que realment és, realitat. El que no es pot posar en dubte ni relativitzar
• Virtut: Qualitat moral que ens porta al a felicitat. Saber fer el bé.