PLATÓ - DIÀLEG ENTRE SÒCRATES I GLAUCÓ

Aquest fragment de l’obra “La República” escrit per Plató reflexa les seves idees mitjançat un diàleg entre Sòcrates (el seu mestre) i Glaucó.

Posant com a exemple la professió dels guardians, es defensa el fet que les persones neixen amb un talent innat, que és el que han de desenvolupar per tal d’arribar a ser competents en allò que es fa i és missió d’aquests filòsofs detectar i potenciar aquests talents des de la infància de l’individu per mitjà d’una educació específica (paideia), fonamentada per la ironia i la maièutica (la persona ja posseeix un coneixement innat) i desenvolupar així el coneixement (que un ja posseeix a l’ànima) de la persona per poder arribar a l’excel·lència (areté).

El fet que siguin els filòsofs els encarregats de designar els talents i per tant, la posterior ocupació dels individus sense deixar lloc a la voluntat dels ciutadans mostra els ideals antidemocràtics representats per Plató.

Per altra banda, es defensa la idea que la natura ens crea desiguals i per tant, tot està organitzat en funció d’aquest ordre jeràrquic. Aquesta jerarquització depèn dels diferents nivells de coneixement dels individus i ja que, com s’ha dit, la natura ens crea desiguals, sempre es trobarà areté (excel·lència) i mediocritat en qualsevol dels éssers que formen el nostre planeta. Al capdamunt d’aquesta jerarquia es troben els governants, que han de practicar la filosofia, ja que la filosofia comporta coneixement i el coneixement comporta excel·lència, que és necessària per tal que no hi hagin injustícies. Posteriorment es troben els guardians (militars) i els productors, el quals també han de practicar la filosofia per arribar al coneixement però cadascun al seu nivell.

En el text es fica com a exemple el guardià i el gos, que per una banda són molt pacífics i afectuosos amb les persones que coneix, però molt agressius també amb aquells que no coneix. Per tant, en aquest cas, es compleix que el coneixement els fa arribar a l’excel·lència i per tant, a concebre dues habilitats aparentment contradictòries. En conseqüència, un guardià o un gos que no posseís l’areté, només sabria reaccionar d’una de les dues maneres i per tant, no podrien arribar a actuar correctament en la seva plenitud (serien mediocres) i es produirien injustícies.

Plató mostra en el seu diàleg com Sòcrates crea un estat de contradicció per a Glaucó mitjançant preguntes ben dirigides que el porten a adonar-se de la seva ignorància i, un cop es troba en l’estat de dogta ignorància, descobrir la veritat (ironia).

En conclusió, Plató aspira a formar un model de societat on totes les persones hagin sigut educades d’una manera específica en funció del seu coneixement innat i abolir així les injustícies.

Sara Tormo