1.Explica detalladament com és l’ensenyament i el coneixement pels sofistes. A més a més, compara la concepció del coneixement com a procés amb l’ésser immutable de Parmènides.
Els sofistes consideraven que la formació i ensenyament d'un individu integrava tots els coneixements, enfocats a crear una nova forma d’ésser humà. Això s’oposa completament a la idea de l’ésser immutable de Parmènides s’oposa ja que els sofistes creuen que el coneixement és un procés, ja que anava connectat amb el temps, i que no hi només una veritat, sinó que depèn de qui la formuli, ja que els coneixements són relatius degut a que estan basats en les sensacions.
3.Explica què són les antilogies i la diferència entre “arguments forts” i “arguments dèbils” de Protàgores.
Les antilogies són raonaments oposats que defensen que una cosa bona per a un determinat individu pot ser dolenta per a un altre.
Els arguments forts eren les idees plenament acceptades per la societat, que regien el pensament del poble ja que per tradició sempre s’han considerat com a bons. Els arguments dèbils eren els arguments que, tot i tenir els fonaments per a contraposar-se als arguments forts, no eren acceptats per la societat, o per els que la controlaven i sortien beneficiats de que la població els rebutgés. Són arguments que acostumaven a oposar-se a les idees i creences tradicionals.
6.Comenta la diferència entre ironia i maièutica.
La ironia i la maièutica són les dues parts diferenciades del mètode socràtic, tot i que mentre que la ironia és el mètode que utilitza Sòcrates per fer veure a algú que és ignorant a través de fer-li preguntes, la maièutica consisteix en ajudar a trobar la veritat a l’altre individu a través del diàleg, sense ensenyar res, ja que la veritat es troba dins de cadascú.
8.Compara les diferències entre les tesis i els mètodes de Sòcrates amb els sofistes.
Les principals diferències entre Sòcrates i els sofistes són que mentre Sòcrates creia que existia una veritat absoluta i intentava trobar-la, els sofistes pensen que la veritat depèn de cadascú, és relativa; mentre que Sòcrates intentava ajudar als individus a trobar la veritat, els sofistes en van fer una professió, van convertir el saber en una mercaderia i van començar a cobrar per transmetre els seus coneixements; i per últim, mentre que Sòcrates afirma que només sap que no sap res, admet la pròpia ignorància amb el propòsit d’arribar a la saviesa, els sofistes es consideraven a ells mateixos una savis amb coneixements privilegiats.
Marta Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario