Heràclit: tenen en comú l’acceptació del canvi incessant de la realitat, tot i que aquesta és només una aparença (món sensible) que percebem amb els sentits.
Pitàgores: tenen en comú la importància que li donen a les matemàtiques i la geometria. Plató assumeix teories dels pitagòrics com ara la de la catarsi, la purificació de l’ànima mitjançant el coneixement matemàtic i dialèctic per tornar al món superior en el que vivia abans de empresonar-se en el nostre cos.
Parmènides: Plató accepta la idea de Parmènides que existeixen dues vies del coneixement, la via de la opinió (doxa, món sensible) i la de la veritat (episteme, món intel·ligible). També adopta d’aquest filòsof la definició de les idees com a úniques, eternes i immutables.
Anaxàgores: a partir del nôus sorgeix el demiürg platònic, amb característiques semblants (introdueix ordre racional a la realitat)
Sòcrates: compartien el rebuig als sofistes per l’utilitarisme, l’educació amb la finalitat d’obtenir èxit en la política i l’actitud sensista, subjectiva i relativista d’aquests. També compartien el mètode del diàleg (combinació entre ironia i maièutica) per a indagar en els problemes filosòfics.
Marta Serra
No hay comentarios:
Publicar un comentario