1_Explica com és l’ensenyament i el coneixement per als sofistes. Compara la concepció del coneixement amb l’ésser immutable de Parmènides.
L’ensenyament per als sofistes engloba tots els àmbits del coneixement, i aquest coneixement és entès com un procés que com a tal, va evolucionant (canviant).
La concepció de l’ésser de Parmènides ens diu que la realitat és única, no ha estat mai creada i, per tant, és invariable i s’oposa a les idees sofístiques, que defensen la realitat com un fet variable, que evoluciona i depèn de les sensacions, els desitjos i la personalitat de cada persona (multiplicitat).
3_Explica què són les antilogies i la diferència entre “arguments forts” i “arguments dèbils” de Protàgores.
Les antilogies consisteixen en raonaments oposats que provoquen que el que és bo per a uns, pugui ser dolent per a altres.
Els “arguments dèbils” proposats pels sofistes no eren acceptats pel conjunt de la societat ja que proposaven idees que anaven en contra de les tradicions vigents en aquella època, que establien els seus “arguments fort”. Per tant, aquesta “debilitat” no era del tot real, ja que la qualificació provenia de les classes socials que es veien afavorides pels “arguments forts”, com per exemple l’església i la noblesa, el poder de les quals es posava en dubte en les idees sofístiques.
6_Comenta la diferència entre ironia i maièutica.
Per a Sòcrates, la ironia consisteix en provocar que una persona s’adoni de la ignorància que s’amaga en el seu coneixement per mitjà de preguntes (pregunta socràtica). En canvi, la maièutica tracta d’extreure la veritat a partir dels coneixements que la persona ja té mitjançant el diàleg.
8_Compara les diferències entre les tesis i els mètodes de Sòcrates amb els sofistes.
Els principals fets característics de Sòcrates que el diferencien de la resta de sofistes són la defensa de l’existència d’una veritat (idea contrària al escepticisme sofístic, que defensa que la veritat no existeix) i l’ intent de superació del relativisme dels sofistes per arribar a establir una veritat absoluta que permeti organitzar el desgast crític de la política. Els sofistes, en canvi, es recolzaven en la democràcia i per tant, en la idea que la veritat depèn de la concepció de cada individu (relativisme).
Sara Tormo
No hay comentarios:
Publicar un comentario