CRÍTICA A LA ANTIDEMOCRÀCIA DE PLATÓ

Plató defensa la idea que la naturalesa ens crea desiguals, diferents. Aquestes diferències són la causa de la jerarquia existent en la societat. Per Plató, anar en contra d’aquesta jerarquia és anar en contra la naturalesa. Per a ell, no té sentit que els ciutadans que no posseeixin coneixement i molt menys areté en filosofia no tenen que tenir el dret a escollir els seus governants, ja que la seva tria no seria beneficiosa per la resta del col·lectiu. Aquí és on podríem contradir els seus arguments, defensant que la elecció de cadascú depèn de les seves necessitats, però penso que Plató, al creure en el dogmatisme, assumia que la veritat és única i universal, per tant l’únic que s’ha de fer és escollir un governant que conegui aquesta veritat, i a través de la educació, fer veure als ciutadans contraris que aquesta és la millor opció.

Per què sigui antidemocràtic, no vol dir que Plató defensi una dictadura o una repressió ni cap cosa semblant, simplement creu que la persona que governa, tot i ser imposada per uns quants, és una imposició correcta ja que la persona és escollida per el seu areté en quant a governar, i per tant suposem que aquesta persona sabrà organitzar la societat de manera que tots els ciutadans surtin beneficiats independentment de les necessitats individuals que tinguin.

Si es mira del punt de vista que acabo d’exposar, jo penso que Plató tenia idees encertades, que tot el que ell afirma té sentit, ja que un governant amb les característiques que ell descriu, realment tindrà la capacitat per portar la societat cap a un millor nivell.

Tot i estar d’acord en aquestes idees, jo ara mateix estic a favor de la democràcia ja que en una societat actual com la espanyola, implantar la utopia socràtica és absolutament impossible, tant per trobar governants adequats que no es deixin corrompre pel poder i les influències, com per la tasca de educar a la població per tal que arribi a la excel·lència en les habilitats que domina i perquè vegi que aquesta utopia és el camí correcte, ja que els ignorants malauradament no són una minoria en el nostre país i educar-los a tots és una tasca irrealitzable, sobretot perquè s’ha de tenir en compte que, quan la seva pròpia ignorància els porta a no voler arribar a cap coneixement, no hi ha res a fer.

La democràcia no és un excel·lent sistema de govern, iguala els vots de els individus amb coneixements als vots dels ignorants, cosa inconcebible per a Plató, però aquest fet es veu atenuat ja que el percentatge d’abstenció proper al cinquanta per cent de la població és degut a que aquests ignorants no es preocupen ni per escollir els seus governants (a no ser que la Belén Esteban fes acte de presència en les properes eleccions, fet que revolucionaria el galliner i arrossegaria a aquest sector de població a les urnes) així que la decisió d’escollir al millor cap de govern queda, més o menys, en les mans dels individus amb mínims coneixements, que ja és alguna cosa.


Marta Serra