VOCABULARI DELS PRESOCRÀTICS

4 Elements: són les arrels de tot, continguts en una esfera, segons Empèdocles.

Aigua: Principi de tot, és a dir, Arkhé, segons Tales de Milet.

Aire: Fonament de les coses, Arkhé, segons Anaxímenes.

Amor: Una de les forces i motors del món i font de creativitat segons Empèdocles.

Apeiron: Principi i element de totes les coses existents que conté la causa del naixement i la destrucció del món segons Anaximandre.

Arbitrarietat: Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc., dictat pel capritx, normalment dels Déus.

Arkhé: Principi o element del qual es compon tot el que existeix, està situat en el principi temposar i és l’origen de tot.

Àtom: Segons Demòcrit, és la partícula indivisible i més petita que constitueix la realitat.

Canvi: Segons Heràclit, fluir continu de les coses que permet el moviment i la vida.

Dialèctica: art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques

Ésser: totes les manifestacions d’allò real.

Foc: segons Heràclit, arkhé, creador de vida, representació de llum i d’intel·ligència i metàfora del canvi.

Harmonia: unió, acoblament, un món ple d’oposicions que, tanmateix es conjuguen.

Homeomeria: segons Anaxàgores, llavors que componen tots els éssers. Són eternes i immutables, qualitativament diferents, poden dividir-se infinitament i posseeixen totes les formes, sabors i colors, però no tenen moviment.

Mite: Explicació fantàstica donada a un fet observat.

Necessitat: Qualitat, estat o condició del que és necessari. Resultat de la coacció, condició del bé i impossibilitat que una cosa no sigui com és.

No-ésser: tot allò que no és real.

Nombre: segons pitàgores, arkhé, origen de totes les coses que té una gran semblança amb el que existeix i amb el canvi. Raó i proporció de l’harmonia.

Nous: o intel·ligència, és, segons Anaxàgores, un principi d’ordre, com una mena d’amor, semblant al d’Empèdocles, però un amor intel·lectual que l’organització del cosmos impulsa.

Odi: segons Empèdocles, una de les forces i motors del món que disgrega i corromp.

Ordre: segons Heràclit, intel·ligència universal que deriva del logos.

Opinió (via): segons Parmènides, via de l’aparença, pròpia dels sentits, i que no permet arribar a l’autèntic coneixement.

Physis: naturalesa, conjunt de tot el que existeix.

Panta rei: segons Heràclit, tot flueix, tot canvia

Termes oposats: seogns Heràclit, termes aparentment contraris, harmonitzats per el foc, metàfora del logos.

Transmigració: segons els pitagòrics, pas de l'ànima del qui es mor a un altre cos humà, animal o vegetal, segons la doctrina de la metempsicosi.

Veritat (via): segons Permènides, terme que no té fonament en l’experiència, que és invariable, eterna, transitada per la raó i que permet arribar al coneixement.

MÒNICA FONT, MARTA SERRA, SARA TORMO, LAURA VILAR