ACTIVITATS SOBRE ELS SOFISTES I SÒCRATES

1. Explica detalladament com és l'ensenyament i el coneixement pels sofistes. A més a més, compara la concepció del coneixement com a procés amb l'ésser immutable de Parmènides.

Els sofistes consideraven que la formació de l'individu ho incloïa tot i integrava tots els coneixements, aquests coneixements servien per millorat la ciutat i crear una nova forma d'ésser humà. També entenien el coneixement com un procés, que implica canvi en el coneixement d'algú al llarg del temps, cosa que va en contre de l'ésser immutable de Parmènides. Per a ells, el coneixement té caràcter relatiu, el coneixement es basa en les sensacions i depen de qui els formuli. Per últim, la validesa del coneixement era problemàtica per als sofistes, ja que no sabien qui establia els criteris vàlids.

3. Explica què són les antilogies i la diferència entre "arguments forts" i "arguments dèbils" de Protàgores.

Les antilogies són una modulació de l'home com a mesura, ja que allò que és dolent per a uns, pot ser bo per als altres. Els arguments dèbils són aquells que, en bona retòrica i lògica, poden servir per defensar idees morals, culturals i socials però que la tradició els cosiderava dèbils perquè s'oposaven a les idees i creences tradicionals, que els consideraven fortes, els arguments forts.

6. Comenta la diferència entre ironia i maièutica.

La ironia consisteix a portar a qui creu que sap a adonar-se de que en realitat no sap res i la maièutica és el contrari, consisteix en despertar els coneixements latents en l'ànima d'algú mitançant el diàleg.

8. Compara les diferències entre les tesis i els mètodes de Sòcrates amb els sofistes.

Primer de tot, els sofistes consideraven que la veritat no existeix o que no es pot conèixer, en canvi Sòcrates creia que existeix i intenta trobar-la. Sòcrates creu que el saber és resultat del diàleg i que no es pot vendre ni transmetre, en canvi, els sofistes creuen que el saber és relatiu i exerceixen de mestres com a professió, per tant creuen que es pot transmetre.

Per últim, Sòcrates creu que no sap res i pensa que el reconeixement de la propia ignorància és el primer pas per arribar a la sabiesa, en canvi els sofistes es consideren sabis i no reconeixen la pròpia ignorancia.

MÒNICA FONT