LA REPÚBLICA DE PLATÓ: DIÀLEG ENTRE SÓCRATES I GLAUCÓ.

En aquest fragment de la República, Plató, a través de la conversa entre Sòcrates i Glaucó, mostra, amb l’exemple dels guardians (militars) atenencs i les qualitats d’aquests, les seves idees que es basen en una possesió innata de coneixement que només es desenvolupa gràcies a una educació específica i especialitzada (Paideia), que et permet arribar a l’excel·lència (areté) en allò en que tu tens qualitats per naturalesa. Per tant el coneixement és l’element clau que només s’obté a través de l’excel·lència. Els guardians en aquest cas, presenten facilitats naturals per realitzar la seva tasca, però només a través d’una bona educació aconseguiran ser realment bons guardians, igual que els ciutadans, que també necessiten ser educats.

Plató defensa que no es pot anar en contra de l’ordre de la realitat i la natura, i ja que aquesta ens crea desiguals, s’ha de respectar aquesta desigualtat que provoca, per un mateix aspecte o una mateixa habilitat, l’excel·lència en alguns essers i la mediocritat en d’altres. D’aquí surt la idea d’antidemocràcia de Plató, que defensa que ja que la natura ens crea amb desigualtats que constitueixen un ordre jeràrquic, no pot ser que el sistema de govern anul·li aquestes desigualtats. Plató afirma que la societat ja d’estar governada per gent escollida pels filòsofs, gent que té la tasca de defensar la ciutat segons el seu areté, que implica el coneixement necessari per evitar les injustícies en la societat. Per sota dels governants hi ha els guardians, que gràcies a l’excel·lència poden combinar qualitats que en un principi poden semblar contradictòries, com agressivitat i esperit pacífic. Argumenta aquesta idea amb l’exemple dels gossos, agressius amb els desconeguts i afables amb els amos. A la base de la piràmide trobem els productors, la resta de ciutadans.

Al llarg del text, Plató utilitza el diàleg, tècnica que li permet facilitar la comprensió als lectors o oients. El text està carregat de comparacions i analogies amb la finalitat de fer més entenedors i propers els arguments que es plantegen. Tots aquests arguments es veuen qüestionats i reafirmats amb la ironia, que per mitjà de la contradicció va intentant arribar a l’essència del que s’intenta comunicar. Per tots aquests aspectes, Plató és també una gran figura literària a banda de ser un gran filòsof.

Marta Serra